un vertader punt i principi

una saforahui a barcelona...

http://iprincipi.blogspot.com/

posted under | 3 Comments

i tot això i allò...

Certament, tenia ganes de retre-li el meu homenatge personal a Vicent Andrés Estellés. Un poeta que m'empeny a estimar més i més la meua València, la meua història i la meua llengua. Car d'homes com ell, en són parits ben pocs...

 Burjassot, 4 - setembre - 1924

És el fill del forner, que feia versos. Més cultament encara, és el nét major de Nadalet. Un home que no tenia més remei que escriure certes coses, i les diu, i les diu com les veu, com les sent, o potser com les viu. Un home que escrivint se sent lliure, absolutament lliure. 
Allí el pariren i allí està. I com passen certes coses, allí les canta i allí les diu. Allí treballa i dóna besos, agonitza i riu. Defensa unes collites, deu veritats i quatre mites. Pobre de béns i ric de dies, pobre de versos, d'afanys ric. Canta a l'amor i les parelles que viuen, beuen i se'n van. Canta un amor de contraband. Canta l'amor, canta els amants.
És aquell que desitjava, a voltes, un amor educat. I en marxa el tocadiscos, negligentment besant, ara un muscle, després el peçó d'una orella. Però tenia un amor brusc i salvatge, amb l'enyorança amarga de la terra, d'anar a rebolcons entre besos i arraps.
Se sentia un entre tants, que agafen el tramvia i ploren cada jorn, silenciosament, quasi sense plorar. Aquell a qui li agradaven les albergínies i enramar-se d'oli cru el pimentó torrat, tallat en tires.
És aquell qui temia fer-li un Cant a València. A aquell sol matiner, les Torres dels Serrans amb aquell breu color inicial de geranis, Ah, València, València!
És l'home que va dir allò de "assumiràs la veu d'un poble, i serà la veu del teu poble, i seràs, per a sempre, poble". Ja ho sabia bé, allò que val és la consciència de no ser res si no s'és poble.
I va morir, demanant que li posaren entre les mans la creu o aquell rosari humil, suat i gastat. Va demanar: poseu-me les ulleres. I va advertir: li ho direu a Pere Quart, li ho direu però amb moltíssima cura a poc a poc, com es deia aquell poeta que era fill d'un forner de Burjassot?

setembre

I com cada setembre, torne a Miquel Martí i Pol... 

La cadència és més lenta ara que el temps 
també alenteix el ritme i qualsevol 
mirada té un deix lúcid de nostàlgia. 
Amb tants de vents diversos, no serà 
fàcil trobar el lloc just per la tristesa.

I tanmateix la tristesa m'acompanya
melangiosament aquest setembre
i en fa un cristall trencadís.

Tant de bo que no tornessin mai
aquells captards agressius, fastuosos,
que amb la seva puixança m'abaltien.

Ara em sento sensatament feliç,
sensatament instal·lat en un ordre 
que m'acull sense vulgaritats ni impertinències. 
Algú dins meu compassa el bategar del desig i del somni, 
mentre espero senyals tal volta incerts a l'horitzó
i enyoro el gust d'un cos ofert i càlid. 
Voluptuosament desfaig camí sense anar enlloc. 

Jo també setembrejo.

posted under , | 1 Comments

i ara, certesa i convicció.

I per sort, aquella incertesa que m'aterrava s'ha convertit en un estiu fantàstic.
Un retorn a la meua terreta, a ma casa. He tornat a passetjar pel meu poble, a fer hores i hores al bar de sempre, a nadar a la meua mar, a gaudir de les festes i borratxeres a les meues nits, amb la meua música i el meu ambient. I així he passat aquestos mesos de desconnexió, retrobant-me a mi mateixa.

La incertesa s'ha convertit en la fermesa de veure que som els mateixos de sempre. Que puc confiar en les meues amigues i els meus amics, que no ens calen paraules per demostrar allò que amb mirades fem saber entendre.

L'exili em va servir per reflexionar, tant que hem va fer dubtar. Però aquell dubte que tanta por em creava, es va esfumar en tornar, i com m'havien dit, s'ha convertit en convicció. Una vegada rellegida la meua vida, m'he adonat que m'agrada; perquè és allò que he triat, allò que he fet [[ sí Andrés, com deia Galeano ;) ]].

I tot aquest rotllo només és una excusa per fer-me tornar, després de les vacances, al món blogger, xD.
Fins prompte!

posted under | 0 Comments

de punts i principis d'incertesa...

El principi d'incertesa de Heisenberg deia que no és possible determinar alhora la posició i la velocitat exacta d'un cos. No, no vaig a parlar de teories quàntiques. Parlaré del moment de posar un altre punt i principi a la meua vida. En aquest cas, un principi d'incertesa.

Incertesa per no saber en quin punt estic exactament.
Incertesa per no saber amb quina velocitat em moc.
Incertesa per no saber on aniré ni com ho faré.
Incertesa per no saber qui m'acompanyarà.
Incertesa, també, per no saber controlar les meues reaccions.
Incertesa per no voler prendre decisions equivocades.
Incertesa per no caminar amb pas ferm.
Incertesa per recordar massa el passat.
Incertesa per intentar només viure el present.
Incertesa per no voler pensar en el futur.


No només he de posar punt final a l'Erasmus. Com em passà l'estiu passat, tinc por de posar punt a la vida d'estudianta. Punt final a la Llicenciatura en Química. I les preguntes ressonen: i ara? què faig amb la meua vida? Aquest principi d'incertesa m'aterrava. Però realment no són els estudis el que em preocupa; per sort, aquest any m'ha servit per aclarir-me les idees i si alguna cosa he tret en clar és que no vaig a abandonar la meua vida a la UVEG tan prompte.


El principi d'incertesa a què hem referia el provoca haver de tornar a casa. És complicat, potser molt més complicat que prendre la decisió de fugir durant un any. Quan t'exilies (erasmusment parlant), sembla que obrigues un parèntesi on viuràs tu mateixa, sense restriccions familiars ni infuències de les amistats. Vius per tu i per a tu, com si tot allò que has viscut durant anys, aquelles cases i pisos, aquells carrers per on has caminat tantes vegades i que tant han influit en la teua manera de ser i comportar-te deixaren d'importar. Dins aquest parèntesi no hi ha res més que tu, i el teu nou món. Nou país, nou idioma, nova gent... Mai he volgut oblidar o deixar enrere el món fóra del parèntesi, tot i que m'invaïa de nostàlgia i enyorança. Però durant aquest temps, he oblidat que aquell món no formava part del parèntesi, i que allí, la vida continuava.


Potser per això és tan complicat tornar. No sé què hem trobaré, ni com m'ho trobaré. Potser tot continue igual, però serà diferent. Un any, aquest any, t'ajuda a veure les coses des d'una altra perspectiva. T'adones de la importància dels xicotets detalls que passaven desapercebuts i, en desaparéixer et fan reflexionar sobre la necessitat de lluitar per certes coses i certes relacions. No sé si seré capaç de reprendre la meua vida o hauré de posar un nou principi. Hauré de readaptar-me a viure en aquella terra, plena d'històries, records i sentiments.


I és aquesta incertesa de no saber com tornar allò que realment m'aterra. Però tal vegada siga un bon principi. Un principi d'incertesa...


posted under | 2 Comments

too long time in the Netherlands...

Després de 9 mesos a aquest país, t'adones que compleixes totes i cadascuna de les sentències que afirma el: You know you've been in the Netherlands for too long when...

1) You have a bike.
2) You even know how to brake using retropedaling.
3) Walking from your faculty to the cafeteria has become unimaginable. You take your bike, even if it's for 50 meters.
4) Eating 7 slides of bread for lunch doesn't scare you anymore.
5) By the way, you stopped eating warm luch. You chust eat bread.
6) You know what a "kroket" is, and you learned to avoid the orange ones.
7) It doesn't surprise you anymore to eat at 18.30h.
8) You drink beer.
9) You got used to trance and electro music.
10) You don't cheat on the train, because controllers are everywhere!
11) You used to use cash all the time, but now you have a pin card.
12) You think ducks are cute.
13) As soon as the sun pops out, you make a barbecue, even if it's 10ºC outside.
14) You think 15ºC is warm.
15) You know winter stops in May, and not March as everywhere else.
16) You don't remember what a mountain looks like.
17) You still don't know how to speak Dutch. But your English has imporved.
18) You know what Surinam is. And where it is.
19) You never go out without you bike ligths.
20) You think butter in a bottle is normal.
21) You go to Leiden on saturday.
22) You've been to a flower park, and thought it was cool.
23) You're ok with having only one flavour of ice cream (the white ones).
24) You don't even bother to ask "do you speak English?", you just speak English right away.
26) You have finally accepted the fact that Gouda is cheese.
27) Paying 6€ for a meal in the cafeteria seems normal.
28) You know how to repair a bike.
29) You eat potatoes at least once a day.
30) You always check the weather before leaving home.
31) You know what it is being late and having to wait for a boat to cross the bridge.
32) You can drink milk at any time of the day.
33) Sometimes, you only drink milk as lunch.
34) You have tried "karnemelk" alt least once.
35) You start liking "dropjes".
36) For you something sweet means "stroopwafels".
37) Spring means flowers blooming and construction sites opeining up all over the place.
38) Being tall gets a new meaning.
39) Blonde is back to being a hair-color, not a concept.
40) You have 4 seasons in one day.
41) You think that paying to use the toilets is normal.
42) You know that "kapsalon" is not a typical turkisch dish, but a hairdresser.
43) You start to think that the strange position of the hole in the WC is not that disgusting.
44) You find it easier to find a good joint that a good coffee.
45) You have the AH bonus card.
46) Your windows have no curtains, and you don't care.
47) If your windows have coutains, you don't use them, and just don't care who might be looking at you.
48) For you, light rain is not rain.
49) Professors write a "well done" comment in you assignment and still grade you with a 6.
50) You can dring beer in the cinema (good).
51) 10ºC is warm enough to wear a short or mini skirt.
52) You can ride your bike in the rain, wind and even snow.
53) Guys are very cute.
54) You can ride your bike wearing skirt, a suit or even high heels.
55) When you start having strong opinion even if you vaguely know the topic.
56) When you wash the dishes with soap without rincing them.
57) "Alstublieft" and "Dank u wel" are the only dutch words you know.
58) You aren't surprised anymore that the disco closes at 4 (but it still pisses you off).
59) You learn to bike withous using your hands on the handle.
60) You go to the market and you only buy the stuffs that fit un your bike.
61) Riding a bike and drinking beer, coffee, smoking, eating at the same time is not a problem any more.
62) You reformulate the saying "if you drink, don't drive" by "if you drink, don't ride". 


I moltes més! (grup del Facebook)

squatting will continue

"Squatting is about helping each other, and waiting for each other. It's about everything to everyone, you do it for an ideal..."

Squatting. Okupació. És, més que un moviment, una forma de vida encara legal als Països Baixos. I dic encara perquè a partir de l'1 de juny s'aprovarà una llei que ho prohibeix.

Va començar al 1971, quan el Tribunal Suprem neerlandés va dictaminar el concepte de "pau interna" (huisvrede) que signiva quelcom com que no es pot entrar a una casa sense el permís de l'usuari actual, incloent-hi els i les okupes. Des d'aleshores, el propietari de l'edifici ha de recurrir als tribunals o emprendre accions il·legals per al desallotjament. Més tard, en 1994, s'aprovà una llei que regulava la legalitat de l'okupació.
Ara per ara, si un edifici ha estat buit per almenys 1 any, pot ser okupat. Normalment se li envia una carta al propietari comunicant-li-ho i es convida a la policia a que inspecione si l'inmoble està en bones condicions per a la vivenda. Això és, ha de tindre com a mínim una taula, un llit i una cadira.

"A table, bed and chair" és un petit documental que mostra una escena d'okupació real a Amsterdam:


Hui en dia, la major part de l'okupació als Països Baixos és duta a terme per estudiants sense possibilitats de llogar una casa o un pis. Però a més, la majoria d'edificis okupats es convertixen també en centres socials que oferixen sostre i ajuda a tothom.
No obstant això, durant els 3 últims anys, el govern neerlandés està preparant una llei anti-okupa. La prohibició entrarà en vigor el proper 1 de juny, convertint l'okupació en un delicte castigable amb 1 any de presó i fins a 3 anys si hi ha resistència al desallotjament.

S'estan preparant mobilitzacions i accions per tot arreu del país per a aquest dia. Però si una cosa és clara i segura dins l'entorn okupa és que "la okupació continuarà".

This can't be the end of squatting! 
Squatting will continue!

posted under , | 0 Comments
Missatges més antics

Seguidors