per mirar enrere...

S’acaba l’any i arriba el temps de mirar enrere, valorar el nostre pas per tots els moments que acumularem a la història de retalls de la nostra vida. Potser cauré en el tòpic de l’any per recordar, però de fet aquest 2008 té raons de pes per no caure en l’oblit.

L’he viscut totalment d’acord amb la meua consciència, he avantposat els meus ideals al capritx del benestar i la facilitat. El vegetarianisme com a mode de vida i lluita contra l’explotació i assassinat irracional d’éssers innocents em deixa gaudir del que m’envolta de forma més coherent i sincera. Amb 21 anys, em sent capaç de decidir què i com visc; per això mateix he pogut dedicar bona part del meu temps (lliure) a reivindicar allò que crec just i necessari. L’independentisme, antifeixisme, antiautoritarisme, anticapitalisme i antiespecisme s’han convertit en una manera de ser, de creure, d’esperar, de parlar, de sentir, de viure. La rebel·lia interna i externa m’ha permés conéixer’m i enorgullir-me de mi mateixa.

Però no tot ha sigut lluita. He començat enguany el que potser siga el meu últim curs com a universitària a València, ja que la idea és passar 5é d’erasmus. I això també m’ha fet pensar en els 4 últims anys. L’emancipació (parcial) dels pares, el dia a dia al pis amb amigues, i pel barri de Benimaclet. Participar de la vida a València, involucrar-me i arribar a sentir que aquella esgotant i incansable ciutat també forma part de mi i he aprés a estimar-la. L’enyoraré. La universitat, a més, enguany s’ha convertit en la meua segona casa; i tot allò que està ocorrent i de què estic participant, les amistats que allí han nascut i crescut sé que marcaran bona part dels meus records d’aquesta etapa.

D’allò que no canvia també volia parlar. Potries i tot el que comporta: l’ésser poble, la família i les relacions extremes amb amics i amigues de tota la vida. Això és el que m’ha fet ser com sóc, i els sentiments d’estima, enyorança quan estem lluny, terror quan alguna cosa no va bé, o simplement felicitat són indescriptibles. Sentir-se arropada, volguda i especial dins l’ambient on em vaig criar i continuar assaborint un paisatge que manté intacta la meua mirada més infantil. He aprés que és necessari donar-li la importància que es mereix a allò que duc tan endins que de vegades oblide que és el que em fa viva.

Sé que el present és, quasi segur, el millor de la meua vida; jove, universitària, estimada, conscienciada i en moviment. No ho malbarataré...
Continuaré caminant.

posted under | 1 Comments

innocents

És demanar molt, deixar-los viure en pau?

És demanar molt, deixar-los somniar?

És demanar molt, deixar-los ser infants?

alarma social

com es crea?

La criminalització dels moviments socials no és un secret a hores d'ara. Totes sabem que els mass media transformen qualsevol acte de rebel·lia en destrucció, delinqüència i terrorisme. I ací està la prova:

(extret de la Coordinadora Antifeixista de Madrid)
L'11 de desembre, en el marc de les protestes a Madrid de solidaritat pels successos de Grècia, en què un jove fou assassinat d'un tir per la policia, Tele5 emet un reportatge amb càmera oculta per criminalitxar els moviments socials.
En aquest reportatge apareixen imatges d'aquells llocs en què estos periodistes estigueren infiltrats: l'11 de novembre en la manifestació de l'aniversari de Carlos Palomino, en el CSO La Traba i en el CSO El Antídoto.
Però el reportage emés va ser més curt d'allò previst inicialment. El material que no poderen emetre el gravaren el 20 de novembre en Valladolid i el 21 de novembre en el CSO 1924 de Madrid, on foren pillats per sorpresa pel grup de seguretat durant el trascurs de la xerrada en record de Carlos i tots els antifeixistes assassinats per nazis els últims anys, enquadrada en les
Jornades Antifeixistes '08.

bones festes!

Arriba l'hivern. Arriben les festes de Nadal i els carrers s'omplin de llums i olor a foc encés. Alegria, pau, emocions, amor, records.

Personalment, fa temps que vaig perdre la ilusió per aquesta festa, bàsicament diria que des que vaig descobrir que els Reis Mags anaven a comprar al Corte Inglés. Em resulta una incoherència extremada el comportament de la societat quan s'acosta el 24 de desembre: el compulsivisme descarat a l'hora de comprar (menjar, regals, beguda...) i la falsa solidaritat que a tothom li naix del cor.

Tanmateix, la idea de passar hores amb la meua gent, escoltar la risa del més menut mentre juga amb els envoltoris dels regals i sentir-me especial quan l'àvia m'abraça em fa, una vegada més, desitjar que arriben les festes de Nadal.

Bones festes!!

posted under | 3 Comments

enyorances...

Ja estem en vacances per Nadal. I dic "ja" perquè encara no m'ho crec. Hem fet els 3 primers mesos del curs, i m'han passat volant. Diuen que és quan ho passes bé, quan el temps passa tan depressa.

Per això, aquest post va per la gent què s'ha convertit en la meua rutina estos mesos. Una rutina que enyoraré moltíssim les dues setmanes de nadal, una rutina de la qual no em vull deslligar mai, una rutina que m'agrada i hem fa ser feliç.

Aquesta rutina són elles i ell. Amb qui he dormit, somniat i despertat. Amb qui he desdejunat, dinat i sopat. Amb qui he parlat, enraonat, comentat, xafardejat, discutit. Amb qui he quedat als banquets de la cafeteria. Amb qui he estat en assemblees, en concentracions, en manifestacions. Amb qui he eixit a fer maldats i he acabat corrent pels carrers de Burjassot. Amb qui he plorat, he llegit poesia, m'he emocionat escoltant la muixeranga. Amb qui he sopat al Terra, m'he fet casalles, i he anat al Glop, al Swam i a la Betty. Amb qui he arribat al perroflautisme més indigne. Amb qui he fet la hippy, la friki i la punki. Amb qui he fet contra-campanya durant eleccions. Amb qui he fet pamcartes i cartells. Amb qui he no-anat a classe però amb qui he estudiat a la biblioteca. Amb qui he descobert que la consciència rebel és cansada però recompensa. Amb qui no he deixat de riure i somriure ni un moment.

Us estime!

posted under , | 2 Comments

les nostres mirades seran pedres

Giro els ulls i em contemplo.
Cinc sostres em separen de la pell.
Tanmateix sóc vulnerable.
Tota la memòria dels pobres
es condensa dins cada gota
espessa de silenci.

Tenaçment encerclats,
manipulats, estèrils,
us som estrictament imprescindibles,
i emmanillats i tot
acumulem la força
que malgasteu vosaltres.

Però, sabeu?, no pellen les ferides,
i a desgrat de macips
i de falsos profetes
el vent s'esmuny a través de les portes.

Farieu bé de témer les mirades,
seran dures com pedres: seran pedres
i us colgaran, allau incontenible,
sota un gran munt d'oblit, dens i compacte.


Miquel Martí i Pol
(1970-1971)

contra la crisi...

Els rics ploren, els bancs ploren, i volen que nosaltres paguem per la seua avarícia, corrupcions i ànsies de poder. Volen que paguem per allò en què el capitalisme especulatiu i destructiu ha desembocat. Ens cal ser forts, refermar les nostres idees i alternatives front a l'incoherent sistema que menysprea i malbarata les nostres vides. Ens cal moure fitxa, eixir al carrer, i exigir la vertadera solució. Deixem-nos de reformismes absurds...

http://www.cgtpv.org/IMG/pdf/diptic18desembre08-1.pdf

http://www.cgtpv.org/18-D-Manifestacio-a-Valencia-La.html

posted under , | 2 Comments

ni oblit, ni perdó

Homenatge Antifeixista
15 anys sense Guillem Agulló

16 - desembre - 2008
al teatre Tívoli (Burjassot)
més informació: ací



Després de 15 anys de l'assassinat de Guillem Agulló, la lluita continua. No oblidem, ni perdonarem mai. Continuem lluitant per la nostra dignitat, per la cultura d'un poble ofegat a mans de feixistes.

La ràbia, la lluita contra la tristesa.

La memòria, la lluita contra la desesperança.

La veritat, la lluita contra l'oblit.

I us deixe amb el reportatge de Canal9:


grècia, i la importància de construir...

Arran l'assassinat d'Alexis Grigoropoulos a Eksarchia per part de la policia, els aconteixements a Grècia han suposat l'inici d'una revolució contra el terrorisme de l'Estat.

Més enllà dels estereotips que llancen els mitjans de desinformació massiva, com els saquetjos i els enfrontaments amb la policia, hi ha un qüestionament generalitzat dels aparells de l'Estat. Ens equivoquem si pensem que són només els i les anarquistes i la resta de sectors de l'esquerra revolucionària qui esta eixint al carrer i donant una resposta contundent no a un fet puntual (l'assassinat d'Alexis), sinó a una situació de constant deteriorament de les condicions de vida de les classes populars que ha afectat especialment a la joventut.
No sorprén ja la radicalització i combativitat a Grècia (són exemple de lluita estudiantil contra Bolonya, per exemple). Es diu que són l'excepció a la passivitat de la societat occidental. Allà s'ha encés la flama, i ara cal parar atenció a dirigir el foc cap a un objectiu socialista i llibertari, i per a això cal una intensa organització i una propaganda efectiva basada en la realitat social concreta. Amb aquesta revolta s'ha començat a destruïr, però allò important realment, és construïr la nova societat, lluny de l'autoritarisme i terrorisme estatal. Mantindre l'impuls i tractar d'evitar que la lluita siga conduïda a l'estèril redil electoral o aïllada, mitjançant la construcció d'organismes de poder popular que siguen continuar-la, extendre-la i dotar-la d'objectius finalistes, amb la presència i intervenció activa de les masses és la feina a fer pels sectors més avançats del moviment popular grec. Recolzem-los.


EDITE:

Crònica i visió particular dels fets:

Arribar a l'avinguda Blasco Ibañez a l'altura del clínic i veure 4 furgones d'antiavalots preparats per a l'acció. Evitem identificacions. La concentració que havia de ser davant la facultat de Geografia i Història s'ha convertit en una manifestació, estàn per davant la facultat de Psicologia. Creuem el jardí i ens integrem. Però fem poc camí... De sobte ens veiem rodejats per agents de la policia espanyola, preparats per a la càrrega, exigint identificacions, apretant-nos, impedint-nos l'eixida del rogle. Volen dur-nos enmig el jardí de l'avinguda, allí és fosc i no passa ningú. Ens acostem a la facultat d'agrònoms, continuen rodejant-nos. Continuem expressant-los el nostre rebuig a la seua democràcia a punta de pistola, al seu terrorisme en forma de repressió. Desconvoquem i entrem a la facultat (on no poden entrar, en teoria) per fer assemblea. Els antiavalots se'n van, i nosaltres també. Queda patent, una vegada més, que sense pistola no són ningú i que la seua democràcia continua basada en la repressió inmediata de qualsevol resposta al terrorisme de l'estat.

burjassot-isme

Sabem trobar hidrogens diastereotòpics a partir d'un espectre RMN. Sabem sintetitzar p-nitrotolué i descriure el mecanisme detallat. Sabem resoldre integrals triples en coordenades esfèriques. Sabem explicar el procés de fagocitosi d'un bacteri. Sabem predir el tipus de flora i fauna d'una regió a partir de la seua latitud i altitud. Sabem que no podem predir la posició i la quantitat de moviment d'un electró al mateix temps. Sabem que només podem resoldre l'equació Schrödinger en àtoms hidrogenoides. Sabem qui va ser Maria la Profetesa. Sabem quines expressions algebraiques hem d'emprar per solucionar una equació diferencial tipus I. Sabem com extraure acetilferrocé per cromatografia líquida en columna. Sabem quina és la ruta exacta de la glucosa al metabolisme humà. Sabem que hi ha estreles enanes, gegants, de Wolf-Rayet, de carboni, de neutrons, etc. Sabem qui són i què van dir Le Châtelier, Kepler o Born-Oppenhaimer. Sabem que les fulles de les plantes són verdes perquè absorbeixen radiació de 780 nanòmetres. Sabem que les fulles de la gespa són perfectes per fer la migdiada a primavera. Sabem què significa que la cervesa de la cafeteria tinga un 4'5% d'alcohol. Sabem que dormir al sòl és patir fred perquè la calor dels cossos es transmet a favor de gradient i en contra de la nostra voluntat. Sabem que la pintura de les pamcartes s'ha de disoldre amb compostos orgànics com etanol o acetona. Sabem que "molta marihuana" i "molt d'alcohol" reaccionen estequiomètricament al cos humà amb rendiments agradables. Sabem que faltar a classe a primera hora de la vesprada és falta justificada per ús de recursos energètics en la digestió. Sabem que formar part del campus de Burjassot va més enllà d'haver de fer hores i hores de tramvia. Sabem que som un món a part, però sabem moltes coses que vosaltres no podreu saber mai.

posted under , | 3 Comments

café fumetjant


Entra claror d'un amanéixer d'hivern,
la taça de café encara fumetja.
Tu al meu costat, et sento respirar.
Tranquil, quiet, deus estar somiant.
El mirall de la paret ens reflexa,
sembla una fantasia adolescent.
Comença a nevar. Tinc les mans fredes.
Les acosto al teu pit i et mous.
Obris els ulls. Em mires, m'abraces.
Adormit encara murmures que m'estimes.
Desitge besar-te, tocar-te, tenir-te.
Fer d'aquella estància un món propi
on només existim tu i jo, nosaltres.

posted under | 1 Comments

som estudiants, no delinqüents

Em resulta completament vergonyosa i indignant la repressió, tant policial com institucional, que s'està fent al moviment estudiantil assembleari que s'ha creat enguany. Arràn els incidents a Tarongers la setmana passada, les identificacions de 15 estudiants que allí va fer la policia espanyola i la denúncia que ha posat un professor de la Facultat de Dret, les coses han anat a més. Han creuat la ratlla.

Ahir dilluns van estar detinguts 2 estudiants de la Universitat de València, al primer, estudiant a Tarongers, el van buscar a sa casa, el feren declarar amenaçant-lo sinó de passar la nit a comisaria i el deixaren en llibertat. Al segon, estudiant d'història, abordat i detingut per quatre agents de la secreta durant la vesprada ha hagut de passar tota la nit a dependències policials (en les condicions que podem imaginar). Aquest matí li han pres declaració i l'han deixat en llibertat provisional.
Tant dilluns a la nit com aquest matí, des de totes les assemblees d'estudiants de la Universitat de València s'ha mostrat el nostre recolzament i solidaritat amb els nostres companys. No acceptem de cap manera aquests fets. S'està veient molta policia i molt poc de compromís per l'educació, per part de les institucions universitàries. La repressió no ens atura (encara que potser ens sature). I no, no insistiu en fer-nos creure els vostres diàlegs, les vostres vies. La vostra hipocresia és allò que ens està fent eixir al carrer, continuar amb els tancaments a les facultats, exercint pressió per defensar allò en què creiem: una universitat pública i de qualitat. Podem i sabem fer-nos forts, refermar la nostra lluita a cada pas que intenteu obstaculitzar-nos; tenim un gran rerefons contra el qual rectors i policies poc tenen a fer.

[ Premsa ]
Levante:
El Mundo:
Vilaweb:
Comunicat del SePC:

més fortes que mai

Una setmana intensa, si més no.

Després dels desallotjaments a traició del cap de setmana passat, amb excuses invàlides (eleccions? neteja?) el moviment assembleari de la Universitat de València ha hagut de fer front.

Com a resposta a l'atac de rectorat, la reocupació fou inmediata. Al campus de Burjassot, en especial, va tindre lloc tot informant als degans de les nostres raons (el campament no és campanya electoral, si Bolonya no s'atura, la nostra protesta tampoc!) i, a més a més, contàvem a un paper signat per tots els sindicats que es presentaven a eleccions justificant que allò no afectava al desenvolupament normal de les jornades electorals. No obstant això, i degut a les distintes realitats socials de cada campus, va hi haure facultats que no van poder/voler reocupar i es decidí l'ocupació del Rectorat com a contestació als desallotjaments i a més, amb l'excusa, que aquell és un edifici lliure de campanyes electorals.

Tinguérem la sort, o la desgràcia, que el dimecres (dia d'ocupació de Rectorat) es celebrava un Consell de Govern en el que s'havia dit que es parlaria el tema de si s'aplaçaven o no les eleccions del dijous. Llavors, el grup d'estudiants de distintes assemblees que allí estàven van boikotetjar l'acte. Els rumors i les exageracions s'entengueren molt de pressa (violència, por, etc.), i Paco Tomás emet una ordre de desallotjament inmediat de totes les facultats de la UV. L'Assemblea de Ciències es desvincula automàticament d'aquestes accions i continuem la nostra negativa a llevar el campament davant una reunió amb el degà de campus. Aquell ens proposa una negociació: elaborarem un full de ruta amb les nostres reivindicacions, tenint en compte que entiguen en potestat de la Universitat i a curt termini. Aquest full es presentarà dilluns a l'equip deganal del Campus, però també se'ls ha de deixar ben clar que no ens podem fiar d'ells, i sobretot, que la nostra protesta va més enllà d'aquestes reclamacions, per tant, l'ocupació ha de continuar.


Tota aquesta polèmica, s'ha donat per la voluntat de les assemblees a entrar en el joc d'eleccions de la Universitat. Obrir la representació en Claustre a tot l'estudiantat (representat per les assemblees) era trencar la seua democràcia, i els donava una raó més per reprimir i criminalitzar el moviment. N'hem sabut eixir (en alguns Campus millor que en altres) de la situació i amb resultats prou favorables.


Però ja! És hora de tornar a la protesta com l'estavem duent a terme abans d'eleccions. No deixar-nos intimidar per les seues reaccions basades en la por de veure que tot se'ls cau a sobre. Saben (i deuriem saber nosaltres també) que un moviment estudiantil d'aquestes característiques té molta força. Els podem guanyar la partida si sabem actuar amb estratègia. Sense baixar-nos els pantalons, sense tenir-los por a la seua repressió, sense acceptar la universitat d'estrats que han creat. Ens necessiten de la seua part.
Exigim, protestem, resistim.


(De l'incident ocorregut a tarongers dijous a la nit, m'evitaré parlar-ne per no tenir informació de primera mà de què i com va passar. Us deixe alguns enllaços de les notícies aparegudes a elmundo.es:
http://www.elmundo.es/elmundo/2008/11/28/valencia/1227866046.html
http://www.elmundo.es/elmundo/2008/11/28/valencia/1227871500.html
http://www.elmundo.es/elmundo/2008/11/28/valencia/1227892266.html)

desallotjats!

Ni que parlarem d'una d'aquelles pel·lícules d'acció, a traició i aprofitant l'ausència d'estudiants i estudiantes als campaments de les facultats durant el cap de setmana, alguns "homes del Rector" ens han desallotjat.

El divendres 21, a les 18:45h en Francisco Tomás va fer públic el següent comunicat:
Davant el procés electoral en curs i donat que la campanya electoral s'inicia el pròxim dilluns 24 de novembre, es comunica que amb la finalitat de garantir els drets de tots i totes, el dilluns a les 9 hores deuran desaparèixer els cartells, pancartes i la resta de elements constitutius dels tancaments als centres.
EL RECTOR

Es convocava aquella vesprada-nit mitjançant sms a tot l'estudiantat per fer front a un desallotjament forçat en què intervindria la Policia el dilluns al campus de Tarongers. El que no esperàvem era que dissabte de matí començaren a retirar-se pamcartes, cartells, tendes i demés de les facultats de Tarongers i també de Blasco Ibáñez, resistint únicament la de Geografia i Història gràcies a que hi havia allí gent acampada.
Els fets:

  • El rector ha desallotjat les facultats dissabte, incomplint el que havia comunicat a l'estudiantat hores abans.
  • S'han requisat tots els elements dels campament, incloent les fulles amb signatures contra Bolonya que s'havien recollit a totes les facultats.
  • Aquests fets responen a la petició del delegat d'estudiants de la Universitat de València i membre de Campus Jove Daniel González al desallotjament, afirmant que el seu sindicat es troba en desigualtat d'oportunitats davant de les properes eleccions, desentenent-se així del seu paper com a delegat d'estudiants de tota la Universitat de València i de totes les mobilitzacions que s'estan duent a terme contra aquest Procés de Bolonya, ja que el seu "sindicat" no participa en elles.
  • El Rector ha portat endavant aquest desallotjament de manera contradictòria amb alguns degans de les facultats de la Universitat de València, ja que alguns d'aquests havien acordat amb membres de les diferents assemblees de facultat que es retirarien pancartes, però que no s'alçarien els tancaments.
Això, al meu parer, no pot donar-nos sinó més forces per portar la lluita endavant. I si ells juguen brut, nosaltres també ho farem.

Em torna a vindre al cap allò de:
"Si aquesta és la coherència de les nostres vides,
la desobediència segueix sent l'única sortida".
Cesk Freixas


Aparició a premsa:
http://www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp?pRef=2008112300_19_523040__ComunitatValenciana-Universitat-retira-pancartas-encerrados-durante-ausencia

l'èxit de la mani!

Ací us deixe uns vídeos i enllaços de premsa sobre la manifestació de dijous passat contra Bolonya a València.







Cadena SER:
http://www.cadenaser.com/sociedad/articulo/universitarios-espanoles-alzan-voces-plan/csrcsrpor/20081120csrcsrsoc_10/Tes

El Mundo:
http://www.elmundo.es/elmundo/2008/11/20/valencia/1227189638.html

Levante:
http://www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp?pRef=2008112000_19_521923__COMUNITAT-VALENCIANA-calle-contra-reforma-universitaria

20N antifeixista


Han atemorit.
Han amençat.
Han menyspreat.
Han atacat.
Han insultat.
Han apallissat.
Han assassinat.
Continuen fent-ho.
Continuen lliures.
Prou d'impunitat!
Antifeixistes sempre!!

posted under | 0 Comments

manifestació


La política de privatització i mercantilització dels serveis públics per part dels governs liberals, tot seguint les directrius de l'Organització Mundial del Comerç plasmades a l'Acord General de Comerç i Serveis(1994), ha estat ben present en els darrers anys amb les últimes reformes educatives (la LOCE, la posterior LOE i els seus decrets d'implantació a nivell d'ensenyament secundaria, la LOU i la seua posterior reforma a nivell d'ensenyament superior, etc.).

Durant el darrer any l'Estat Espanyol ha donat un nou pas endavant amb la l'arribada dels Reials Decrets d'Adaptació a l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior (EEES) sent la plasmació d'un greu atac a l'autonomia d'una institució com és la Universitat Pública. L'EEES més conegut com a Procés de Bolonya, cada vegada està més a prop, sent la seua data d’implantació el curs 2009/2010 i el qual te com a conseqüències més destacades les següents:
- La devaluació de les titulacions, reduint-se en nombre de crèdits i canviant els seus continguts cap a uns de caràcter generalista i homogeni, induint a que els estudiants hagen de cursar un postgrau per a especialitzar-se.
- El preu dels postgraus augmentarà considerablement i només s’ofertaran aquells que responguen a les necessitats del mercat, i no a les necessitats socials. Aquest fet, supedita la supervivència de les titulacions a criteris d'oferta i demanda laboral.
- Finançament a cost zero, és a dir, sense finançament públic, per tant, comptant amb l’elevat deute de les universitats valencianes, aquestes hauran de buscar finançament privat per a dur a terme les reformes, deixant la porta oberta a l’entrada de les empreses a la universitat.
- La introducció progressiva d'un nou sistema de beques, del tipus préstec-renda (beques-préstec), financiades conjuntament per l'administració pública i entitats privades i que s'hauran de tornar(amb les corresponents comissions i interessos) i aniran substituint el sistema de beques actual.

Des del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans; tot seguint les directrius del Fòrum Europeu d'Estudiants, fòrum de coordinació de les diferents lluites estudiantils d’arreu d’Europa, vos convoquem a les següents mobilitzacions el proper dijous 20 de novembre:
Castelló: 12h. Plaça de la Pau
València: 12h. davant de la Facultat de Geografia i Història (junt amb les assemblees de facultat)
Alacant: 12h. davant del Monument de la Mà
Benissa: 11:30h. Plaça de l’ajuntament

Aturem Bolonya!

hay que organizarse...

Albert Pla i les seues cançons; algunes de les quals han marcat bona part de la meua història personal. He cantat Sequia asseguda sobre la gespa, formant un rogle amb amics i al so d'una guitarra més vella que bella. També he ballat i he fet la boja, mentre beviem i brindàvem a una cotxera alguna nit de cap d'any escoltant Veintegenarios. Poemes i frases que s'han endut el significat de moments més que especials.

Però no tot són records. I és que amb el nou cd d'Albert Pla "La Diferencia" torna a fer-nos moure i sobretot, riure, amb la seua música, la veu i les lletres. Lletres que, amagades darrere un humor absurd o històries quotidianes, tenen gran valor. Us deixe amb ell...





Tal vez fue una horrible pesadilla,
tal vez fue la luna llena,
tal vez fue la primavera,
desperté de un sobresalto
con el angustioso sentimiento
que tenía el cuerpo hueco,
yo tenía un gran boquete en el esternón
metí la mano dentro de mi pecho
y descubrí con gran horror

que sí..., que no...
que es que yo no
que yo no tenía corazón,
que es que no veis que no,
que yo no tenía corazón.
Mi corazón se me escapaba,
saltaba de mi cama
salía de mi casa
se iba por ahí de farra
sería que estaba deprimido
sería que estaba resentido
yo no sé por qué había sido
pero mi corazón se había ido...
y andando, andando,
se desplazan los humanos
pero los corazones se desplazan
palpitando, palpitando, palpitando....
que es que no veis que no...
que yo no tenía corazón.
que es que no veis que no,
que yo no tenía corazón.
Brillaba el cielo, había luna llena
brillaba la luna, clara
como el sol por la mañana
yo iba siguiendo el corazón calle arriba
y no sé por qué,
empecé a romper retrovisores
de los coches aparcados
¡Fuego al Clero!
Incendié una catedral
y destrocé una sucursal
del Banco de Santander...
¿por qué?, ¿por qué?, ¿por qué?
porque no tengo corazón,
que es que no veis que no,
que yo no tenía corazón.
Desvalijando ancianos,
asesinando perros
atropellando niños,
maldiciendo y escupiendo...
me estaba envileciendo...,
me estaba envileciendo...
destrozándolo todo
lo que me encontraba al paso
Y eso pasa si pierdes el corazón
que te vas poniendo malo...
me estaba sintiendo raro...
¿me estaría volviendo malo?
Es que no veis que no,
que yo no tenía corazón.
es que no veis que no,
que yo no tenía corazón.
Bueno, evitaré explicaros las escenas más escabrosas y macabras de un servidor persiguiendo a su propio corazón, sin su corazón... La cuestión es que mi corazón se me iba..., pero se me iba mucho. Se fue de la casa, salió del barrio, de la ciudad, se metió por el viejo cementerio, luego pasó por un chatarrero, luego otro sendero que se internaba dentro de un bosque i luego llegó a un recodo del río donde estaba el Puente de los Suspiros y ahí, mi corazón pues se encontraba... con otro corazón y los dos corazones se recostaban en la baranda del Puente de los Suspiros a palpitar, a palpitar... No, claro, eso está muy bien, claro... pero en fin...
hay que organizarse...
hay que organizarse...
hay que organizarse...
hay que organizarse...
Porque, claro, te desorganizas y... primero se te va el corazón, pero luego se te van los riñones, o el hígado, o cualquier otro órgano... bueno, yo ya estaba a punto de organizarme cuando, detrás de un árbol, apareció un señor con una gabardina gris y un sombrero gris y un cazamariposas, se subió al Puente de los Suspiros y...¡Zas!, cazó a los dos corazones... Yo, ya daba a mi corazón por perdido, pero de pronto, salió una chica de detrás de unos matorrales, y le tiró una piedra a la cabeza del señor de la gabardina y el sombrero gris y se cayó al suelo desvanecido. Entonces la chica se acercó y se presentó... ¡Hola!, yo soy la dueña del otro corazón, que también se me escapa mucho por las noches... últimamente, ya se sabe, que hay mucha gente que se le escapa el corazón y pues hay otras gentes malas, que los caza para hacer tráfico de órganos y estas cosas y yo, como tenía una piedra, pues he pensado, tírasela, sí... sí... hay que organizarse...,claro, hay que organizarse...
hay que organizarse...
hay que organizarse...
hay que organizarse...
hay que organizarse...
Bueno sí, y en eso, que pasaba por debajo del Puente de los Suspiros una caravana de esclavos, y pensamos... ¡Ya esta! vendemos el cazacorazones al jefe de la caravana de esclavos y con el dinero que nos den, nos da de sobra para organizarnos.
hay que organizarse...
hay que organizarse...
hay que organizarse...
hay que organizarse...

posted under | 5 Comments

referèndum o dimissió!

Dimecres passat els i les estudiantes de la Universitat de València vàrem poder assistir a un debat públic amb el nostre “benvolgut” rector, Francisco Tomàs i Vert. Allí, amb una assistència increïblement multitudinària de l’estudiantat, s’omplí fins l’últim racó de l’Aula Magna de Filosofia i CCEE i encara quedaren fora molts/es estudiants/es que van haver poder seguir el debat per internet. Allò va demostrar que sí, la comunitat universitària està interessada en participar d’aquest procés.

En primer lloc, es va presentar el debat i es donà la paraula a rector. Aquest, contràriament al que creiem, no va declarar públicament la seua postura en respecte al procés de Bolonya. A continuació, feren les seues exposicions els representants de les assemblees d’estudiants dels 3 campus (Tarongers, Blasco Ibañez i Burjassot) en les quals explicaren els motius pels quals ens posicionem en contra d’aquesta reforma educativa i demanaren expressament al rector que també es posicionara. També es va demanar que el procés es paralitzara inmediatament i s’iniciara un debat al si de la universitat on tothom tingués informació i podés opinar i participar.

Tot seguit, va reprendre la paraula el rector i va analitzar els punts del manifest escrit i signat per les assemblees d’estudiants i estudiantes. En resum, va dir que estava d’acord en alguns dels punts i va expresar la seua voluntat de tenir-ho en compte en futures reunions i decisions, va dir que discrepava en altres punts (sense donar arguments de les seues raons per “discrepar”) i, potser el més important, es negava rotundament a donar-nos la possibilitat de fer un referèndum en què tota la comunitat universitària podera expressar la seua opinió respecte l’adaptació a l’EEES. Com a raó, que els estatuts de la universitat no diuen res respecte referèndums i sí que expressen que s’ha de fer el possible per la integració de la universitat a l’espai europeu d’educació superior.

El torn de paraula al públic va resultar, potser, el més interessant de tot el debat. Allí es van demanar explicacions al rector a sobre si era o no responsable per la seua part permetre que la Universitat de València s’endinsara en un procés de mercantilització i elitització de l’ensenyament superior, sobre les bèques-prèstec, el màster que substituix al CAP, sobre el devaluament dels títols i l’encariment de l’especialització. Es parlà també sobre la suposada funció de la universitat de ser un lloc on rebre cultura i coneixement i la seua substitució per ser un mer interlocutor entre les empreses i els seus futurs treballadors precaris; i es plantejà al rector el tema del deute milionari que té el govern amb la Universitat i la possibilitat econòmica de dur endavant una reforma a cost zero, com es pretén. El rector i companyia parlaven també de molta democràcia, tanmateix, què hi ha més democràtic que un referèndum en què totes poderem expressar la nostra opinió sobre allò que ens afecta? Se li va recordar al senyor rector que segons els estatuts de la universitat (que tant té en compte de vegades), l’equip rectoral és un òrgan representatiu, que no decisori; i ell no estava, amb les seues decisions representant la voluntat dels i les universitàries. Una raó més que suficient per demanar la seua dimissió.

Després de tot allò, la demostració d’autoritat per part del rector i el poc interés de tenir en compte aquells qui li donen de menjar, només ens queda continuar actuant per vies “no legals”. Continuarem tancant-nos, debatirem i ens informarem entre nosaltres assembleàriament, continuarem penjant pancartes i cartells, escriurem articles i donarem difusió al que està ocorrent a les universitats, ens manifestarem per defensar una ensenyament públic i de qualitat, sense submissió a les empresses i el capital. Com deia Cesc Freixas: la desobediència segueix sent l’única sortida.


assemblearisme universitari

Justificant-ho amb allò de "val més tard que mai", s'ha iniciat a la Universitat de València la lluita estudiantil massiva en contra de la mercantilització de l'ensenyament superior.

Des del SePC s'ha dut endavant aquesta lluita durant fa ja molts anys:
- xerrades, debats i assemblees informatives a tot l'estudiantat
- manifestacions cada 17 de novembre
- presència i participació en AdR's, Juntes, Claustres i Consell de Govern, on s'han denúnciat, criticat i exigit diverses mesures per què es tinga més en compte tant a l'alumnat en sí, com la qualitat de l'educació
- participació al Fòrum Europeu d'Educació
- jornades i actes crítiques amb Bolonya a nivell internacional

Ara, no obstant, s'han creat Assemblees d'Estudiants a tots els campus i facultats. Aquestes assemblees, constituides únicament per fer front a la imposició dels nous plans d'€€€studi, estàn formades per una gran quantitat i diversitat ideològica de l'estudiantat; i tal volta siga per això que han tingut gran acceptació i seguiment per molts/es alumnes.

Pel que fa a la línia d'acció d'aquestes assemblees: tancament i ocupació de les facultats. S'han montat campaments en Filosofia, Història, Filologia i algunes facultats de Tarongers. El proper dilluns, ens tancarem nosaltres a l'aulari interfacultatiu del campus de Burjassot. S'aprofiten aquestos campaments per tenir assemblees informatives, debats i xerrades contínues sobre els nous plans d'estudi, la declaració de Bolonya, l'EEES i les accions a realitzar. Tot això, és clar, sense deixar d'anar a classe. S'han mantingut relacions amb equips deganals i l'equip rectoral de la UVEG, on se'ls han exposat demandes i exigències: per llegir el manifest clicka ací!.
El SePC continua treballant conjuntament amb les assemblees d'estudiants, tant a nivell individual dins d'aquestes assemblees (deixant de banda les nostres diferències amb els "jefecillos" que van d'apolítics :P), com a sindicat d'estudiants.
Tot açò venia a dir que sí, que a la fí s'està mostrant una resposta contundent i massiva per part dels estudiants front a aquells qui volen privatitzar l'educació i introduïr el coneixement al joc capitalista del mercat.
Per a més informació:

La lluita, tanmateix, no acaba ací. Enguany, com la resta d'anys, eixirem al carrer i ens manifestarem per una universitat digna i lliure del mercat del capital:
20-NOVEMBRE
12.ooh a la Facultat de Geografia i Història

http://www.sepc.cat/veure.php?id=455

nosaltres decidim

El vaixell de la ONG holandesa Women on Waves ("Dones sobre les Ones") que dirigix la Dra. Rebecca Gomperts, està autoritzat pel govern holandés a realitzar avortaments de fins a 7 setmanes, amb el mètode avortiu farmacològic (pastilles) en aigües internacionals, ja que en este territori la llei que regeix al vaixell és la del país la bandera del qual oneja. En este cas la llei d'avortament holandesa i les dones que avorten en aigües internacionals a bord d'este vaixell holandés, interrompeixen els seus embarassos baix el paraigües legal de la llei d'este país membre de la Unió Europea, independentment de la nacionalitat que tinga la dona. Per tant, es tracta d'un avortament completament legal. Igual que quan les espanyoles fa 30 anys anaven en avió a avortar a Holanda. Les aigües internacionals en el Golf de València es troben en direcció Est a 17-19 milles nàutiques, açò és a 30 km del port de València.

La gran diferència és que estes dones que avorten a bord d'este vaixell en esta campanya, que començà el dia 16 d'octubre, ho fan amb una llei que respecta la sobirana voluntat de la dona, d'avortar sense necessitat de permissos paternalistes, de psiquiatres o intermediaris que segresten i conculquen la voluntat de la dona, com passa en la llei espanyola.
L'avortament és un dret,
mai un delicte!
En aquesta legislatura, el govern del PSOE, vol modificar la mal anomenada llei de l'avortament. Aquesta llei no ens serveix.Hi ha un gran sector de la ciutadania que reclama un canvi per evitar les agressions als drets individuals i democràtics que durant anys han rebut les dones que han avortat i les clíniques que practiquen avortaments legals.
De nou hem d'exigir amb veu ben alta els nostres drets i hem de respondre a les agressions de les "forces conservadores" (amb l'esgléssia catòlica al front de tot el moviment ANTI-ELECCIÓ, mal anomenat "pro-vida").
I avui, més de trenta anys després de les fortes lluites que va dur el moviment feminista al nostre país a favor de la despenalització de l'avortament, hem de repetir que és la nostra decisió, el nsotre cos, la nostra sexualitat, la nostra vida...
Perquè en definitiva del que s'està parlant és dels drets sexuals i reproductius de les dones, dels drets humans, de les llibertats civils.
Les agressions i intimidacions que estan patint les dones i el personal de les clíniques s'emmarquen dins una ofensiva internacional (Nicaragua, Itàlia, EEUU...) per restringir aquests drets tan durament conquerits per les dones.
Per tot açò exigim JA:
  • Que l'avortament isca del Codi Penal. L'avortament no és un delicte.
  • L'avortament és un dret. Com a tal ha de garantir-se com una prestació "normalitzada" i àgil en la sanitat pública. Cal regula l'objecció de consciència per tal que es puga realitzar a la sanitat pública.
  • Que es garantitze una educació sexual i afectiva en tots els nivells de l'ensenyament, que qüestione l'heterosexualitat obligatòria, el coit com única pràctica sexual, l'actual model morós... destinant més recursos públics per a la informació i formació sexual.
  • Accés lliure i gratuït als diferents mètodes anticonceptius i a l'anticoncepció d'emergència.
30 anys ja és després, ja és l'hora.
Les dones decidim.
Plataforma Feminista del País Valencià

posted under , | 0 Comments

arquitectura de ment oberta

De piedra se han quedado los alumnos de primero de Arquitectura en A Coruña cuando al entrar a clase se ha cerrado la puerta y a continuación han presenciado los desnudos integrales de dos chicas. La iniciativa es según algún docente para "despojar de la mente las ideas preconcebidas" mientras que para los alumnos es "malgastar los fondos públicos". No todos piensan así. Otros creen que son los docentes quienes deberían "abrir la mente".



Producte més de l'heteropatriarcat. Diuen que volen desfer-se d'idees preconcebudes i de prejudicis; ho fan emprant dues dones com a objecte sexual. Contracten dues xiques perquè es lleven la roba davant alumnes d'arquitectura pensant que aquell espectacle els motivarà. Malauradament, no s'han plantejant que aquesta "iniciativa" està basada en la idea preconcebuda i el prejudici que l'alumnat serà masculí i heterosexual. Estic intentant buscar la lògica d'aquest fet; però no la trobe enlloc.

No continueu esforçant-se en obrir ments si no obriu abans les vostres. Desfeu-se dels lligams imposats per una societat basada en el masclisme, i després podreu plantejar-se donar lliçons de prejudicis a la resta.

Vergonya. Als creadors de la fantàstica idea se'ls hauria de caure la cara de vergonya. I l'alumnat que ho va presenciar deuria mostrar la seua indignació front a la invalidació d'aquelles dues xiques, reduïdes a mers objectes de satisfacció sexual, i als prejudicis que sobre elles i ells s'havien tingut.

Però el pitjor de tot és que, fins i tot, n'estaran orgullosos...

posted under , | 0 Comments

camals mullats

Aquesta pluja que ho banya tot
treu de ses coses s'olor del món.
Aquesta pluja no té un hivern,
només té un dia un poc xerec.

Tothom té defectes,
jo encara t´enyor.
Ningú no és perfecte,
ja no te faré pus cançons.

I avui som dimecres,
també som dijous,
jo sempre com sempre.

Demà pintaré amb ses mans
es meu sol de jugueta
que té un satèl·lit solar
i un solàrium d'estrelles.

Demà pintaré as cel ras
un segon domicili,
semiaquàtic i deshabitat
perquè m'estic tranformant
en un amfibi.
- Aquesta pluja -
Antònia Font

Un cop més, a l'octubre arriba la gota freda. Pluges torrencials sense treva acompanyades de vents càlids del sud. Inundacions, despreniments de roques a les muntanyes, desbordaments d'alguns rius, excursionistes aïllats... El pantà ha obert la presa, xiquets i xiquetes acompanyats per familiars, botes d'aigua i l'impermeable s'assomen des del mirador per veure com el riu Serpis passa per damunt la passarel·la. A les nits fosques rellueixen els llamps que travessen persianes i il·luminen les habitacions silencioses; només un instant, però un instant màgic. Sortir al carrer, i des d'un cobert inestable escoltar la inmensitat dels trons i sentir la fredor de l'aigua a la pell. Poder passetjar sense presses per l'asfalt banyat deixante evadir pel silenci de les nits de mal oratge. L'endemà, pel matí, l'olor a banyat, a humit, a camals mullats.


posted under | 1 Comments

9 d'octubre

Companyes i companys,

Avui 9 d'octubre tornem a eixir als carrers de València per reivindicar la incorporació de la ciutat de València als Països Catalans. Això esdevingué el 1238, i des d'aleshores, aquesta ciutat és part de la nació catalana, des de llavors ha tingut un paper important en la seua cultura, des de llavors ha esdevingut un peça imprescindible en la història dels Països Catalans que estem construint entre tots i totes. València és la clau que obri tots els panys, el mànec de la paella. És per aquest motiu que aquest motiu que aquesta ciutat, i per extensió tots el País Valencià, rep tants atacs per part de l'espanyolisme, perquè saben com n'és d'important. I per això fan tant esforços des d'Espanya per tallar tots els vincles entre València i la resta de la nació catalana, i per això s'inventaren el blaverism, un moviment feixista que fa unes setmanes mostrà la seua cara violenta a Gandia on agredí a les assistents al Correllengua d'aquesta ciutat.

I un any més, l'Esquerra Independentista trau al carrer la bandera de la ciutat de València, un símbol nostre, que no podem deixar en mans dels regionalistes ni dels espanyolistes. Aquesta bandera és part també de la cultura catalana.

Aquesta bandera és catalana!

L'any passat, l'Esquerra Independentista remarcà algunes qüestions que enllaçaven aquesta diada amb l'actualitat. I tot el que ha succeït en els darrers mesos ens dóna la raó. Ens preguntàvem què podíem fer els Països Catalans , al segle XXI, per posar fi a la condemna que pateix tres quartes parts de la humanitat? Què pot fer el Poble Treballador Català per posar fi a la barbàrie capitalista?

I aquest any, des de la Unió Europea que dissenya les polítiques neoliberals, i des dels estats espanyols i francès que executen els seus manaments, ens arriben dos atacs més: la “directiva de la vergonya”- destinada a la repatriació per la via ràpida d'immigrants que es troben a la UE -, i la normativa de les 65 hores – que permet l'allargament de la jornada laboral -. Són nous arguments que refermen les nostres anàlisis, que ens donen armes per refermar les nostres conviccions. Aquests nous arguments s'uneixen als que des de fa més de 300 anys ens lliguen als estats espanyol i francès, i que no ens permeten decidir el nostre futur.

Els atacs ens vénen des de fora, de la Unió Europea, d'Espanya i de França, que són els que hi tenen veu i vot. Però també des de dins dels Països Catalans. Què fan els partits autonomistes i regionalistes? Es conformen amb les engrunes que els deixen, tenen prou amb gestionar les seues respectives parcel·les, en intentar millorar uns estatuts que s'han demostrat no són cap solució per al Poble Català, i que res no poden davant la Constitución espanyola ni els seus tribunals. Una Constitució que, entre altres coses, ens imposa una monarquia borbònica hereva de Felip V i tots els botiflers que cremaren la ciutat de Xàtiva. Avui, com fa un any arreu de les comarques catalanes, els i les independentistes continuem cridant que les catalanes ni tenim rei ni en volem!!!

Ni estatuts ni "constitución"!
Independència!

L'Esquerra Independentista ha de ser capaç d'analitzar la realitat, però també cal que siga capaç de demostrar que aquesta situació es pot canviar. L'Esquerra Independentista ha d'evidenciar que hi ha una alternativa enfront el Capitalisme i tot el que suposa: injustícia, racisme, explotació i repressió. L'Esquerra Independentista ha de palesar que l'essència d'Espanya i de França són immutables, que la seua finalitat és acabar amb el nostre poble, amb els Països Catalans. Nosaltres hem de fer veure que tot això és intolerable i modificable, i que si lluitem podem canviar-ho, només així aconseguirem actituds optimistes, lluitadores i revolucionàries. Hi ha moments en la Història, en què l'ordre establert es fa del tot insuportable per al poble, aleshores el Poble Treballador trenca els murs que el separa de l'escena política i deixa de ser subjecte passiu, és llavors quan homes i dones esdevenen subjectes actius i protagonistes. I hi ha algunes pistes que apunten que estem entrant en un d'eixos moments, i l'Esquerra Independentista ha d'estar i estarà preparada i llesta.

Per aquest motiu, per a estar preparada i llesta, l'Esquerra Independentista ha de tenir com a objectiu immediat unir els diferents fronts de lluita per tal d'avançar cap a la Independència i el Socialisme. Calen totes les veus, tots els braços, totes les mans, tots els caps. És per això que fem una crida a totes les persones que se senten part del Moviment Català d'Alliberament Nacional (el MCAN) per tal de participar en la construcció d'aquest moviment. I fem una crida per tal tots i totes ens incorporem a l'organització on es trobem més còmodes .Com més fortes siguen aquestes organitzacions, més fort serà el nostre moviment. Amb la unitat d'acció de tota l'Esquerra Independentista, més prop estarem d'aconseguir el nostre objectiu. Per això us engresquem a participar també de totes les lluites populars que tenen lloc de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó: a l'organització política (Endavant-OSAN), a la lluita juvenil amb la Cajei o Maulets, la lluita obrera i sindical amb la COS, el municipalisme (amb les CUP's), l'antirepressiva (Alerta Solidària i Rescat), la lluita dins de les aules (el SEPC), la lluita feminista, la defensa del territori i l'ecologista, la lluita a favor d'una sexualitat lliure, la solidaritat internacionalista (com les brigades Venceremos o Ali Primera), els moviments de solidaritat amb els i les immigrants, la lluita antifeixista, els moviments ocupes... Totes aquestes lluites han d'esdevenir eines imprescindibles per a construir la Unitat Popular.

La campanya dels 300 anys d'ocupació, 300 anys de resistència ha marcat un abans i un després en l'Esquerra Independentista a nivell nacional, però cal continuar bastint el moviment i ordint la trama, cal que no ens aturem, i que també ens coordinem a nivell local i comarcal. Per tot plegat us encoratgem a lluitar cada dia, i que ho fem des dels nostres barris i ciutats, des dels nostres pobles. Perquè si tots i totes donem una mica de nosaltres, no caldrà que unes poques persones ho donen tot. Per tot això...

ORGANITZA'T I LLUITA


Manifest Unitari de l'Esquerra Independentista
9 - Octubre - 2008

poca-vergonyes

Comunicat oficial del SEPC ací: clicka Alguns/es estudiants davant la porta de La Nau,

fortament custodiada per agents de la policia espanyola.

Si no els ha caigut hui la cara de vergonya,
és perquè no en tenen.

S'han rebaixat als peus dels polítics, els han llepat el cul i allí els han deixat la poca dignitat que encara els podia quedar. Venuts al capital, a les empreses, mentre a Camps li preparaven un corredor de flors i herbes aromàtiques, als estudiants ens impedien entrar a casa nostra. Li han canviat el nom a La Nau dels Estudiants. Som qui dóna vida a la Universitat, sense estudiants no hi ha ensenyança, però ens han tret, una colla de segurates i policies han impedit que diguérem la nostra en l'acte d'Obertura del Curs.

D'amagades. Així és com ha entrat Camps a la universitat; convidat pel rector però amb el rebuig dels estudiants. Han evitat qualsevol creuament de mirades, han evitat que escoltaren les nostres quéixes i demandes, han fugit.


De què tenen por?
Què amaguen?
Per què no s'enfronten a nosaltres?

Vergonya!
Això és, vergonya!

Quina vergonya d'Universitat!





tanquem l'obertura

Es recorda que el proper dimecres 8 d'octubre la Facultat està tancada i no hi han classes amb motiu de l'Obertura del Curs 2008-09. Aquest solemne acte tindrà lloc a les 12 hores al carrer La Nau.
Salutacions.
Un acte solemne ple d’hipocresia, cinisme, especulació, avarícia, egoísme, mentides, que no voleu acudir? Si fins i tot vindrà en Francisco Camps!! I és que aquesta Obertura de Curs serà històrica, serà l’última inauguració d’un curs en una Universitat de València pública.

Són coses incomprensibles, però d’amagades i sense demanar ni tan sols opinió a estudiants i estudiantes, han obert les portes de la universitat a Bolonya. Un projecte europeu que el rector de la Universitat de València ha volgut iniciar de manera inminent amb l’objectiu de ser pioners en la privatització i mercantilització de l’educació. De manera descarada, amb els nous plans d’estudi acabaran amb qualsevol desig de dignitat laboral i amb qualsevol intent de tenir una carrera per a aquelles persones que no tinguen un nivell econòmic elevat. Els crèdits ECTS que eliminen el temps lliure dels estudiants, els màsters, necessaris per treballar en alguna especialització, què es pagaràn a més de 3000€, les beques-préstec amb interessos segons l’euribor, l’anglés com a llengua de comunicació per millorar la mobilitat de l’estudiantat a la comunitat europea, degradant encara més, si cap, el català, les pràctiques no remunerades, les assignatures a decisió de les empreses, sense tenir en compte l’aprenentatge, etcètera, etcètera. Adapten el sistema educatiu al capitalisme europeu, l’ensenyança basada en la rentabilitat al mercat.

No podem permetre-ho, hem de parar-los els peus. Hem de lluitar per una universitat pública, popular, antipatriarcal, en català i de qualitat. Com? Eixint al carrer, o tancant-nos en les universitats, demostrant-los que som nosaltres qui ha de decidir el nostre futur i no un grapat de polítics i empresaris amb les butxaques plenes de bitllets. Som menuts, però en som molts. Tanquem les portes a Bolonya.

informa't:
http://www.plansdestudi.tk/
http://www.sepc.cat/
http://assembleacontrabolonya.blogspot.com/
http://especialbolonya.wordpress.com/


Missatges més recents Missatges més antics Pàgina d'inici

Seguidors