assemblearisme universitari

Justificant-ho amb allò de "val més tard que mai", s'ha iniciat a la Universitat de València la lluita estudiantil massiva en contra de la mercantilització de l'ensenyament superior.

Des del SePC s'ha dut endavant aquesta lluita durant fa ja molts anys:
- xerrades, debats i assemblees informatives a tot l'estudiantat
- manifestacions cada 17 de novembre
- presència i participació en AdR's, Juntes, Claustres i Consell de Govern, on s'han denúnciat, criticat i exigit diverses mesures per què es tinga més en compte tant a l'alumnat en sí, com la qualitat de l'educació
- participació al Fòrum Europeu d'Educació
- jornades i actes crítiques amb Bolonya a nivell internacional

Ara, no obstant, s'han creat Assemblees d'Estudiants a tots els campus i facultats. Aquestes assemblees, constituides únicament per fer front a la imposició dels nous plans d'€€€studi, estàn formades per una gran quantitat i diversitat ideològica de l'estudiantat; i tal volta siga per això que han tingut gran acceptació i seguiment per molts/es alumnes.

Pel que fa a la línia d'acció d'aquestes assemblees: tancament i ocupació de les facultats. S'han montat campaments en Filosofia, Història, Filologia i algunes facultats de Tarongers. El proper dilluns, ens tancarem nosaltres a l'aulari interfacultatiu del campus de Burjassot. S'aprofiten aquestos campaments per tenir assemblees informatives, debats i xerrades contínues sobre els nous plans d'estudi, la declaració de Bolonya, l'EEES i les accions a realitzar. Tot això, és clar, sense deixar d'anar a classe. S'han mantingut relacions amb equips deganals i l'equip rectoral de la UVEG, on se'ls han exposat demandes i exigències: per llegir el manifest clicka ací!.
El SePC continua treballant conjuntament amb les assemblees d'estudiants, tant a nivell individual dins d'aquestes assemblees (deixant de banda les nostres diferències amb els "jefecillos" que van d'apolítics :P), com a sindicat d'estudiants.
Tot açò venia a dir que sí, que a la fí s'està mostrant una resposta contundent i massiva per part dels estudiants front a aquells qui volen privatitzar l'educació i introduïr el coneixement al joc capitalista del mercat.
Per a més informació:

La lluita, tanmateix, no acaba ací. Enguany, com la resta d'anys, eixirem al carrer i ens manifestarem per una universitat digna i lliure del mercat del capital:
20-NOVEMBRE
12.ooh a la Facultat de Geografia i Història

http://www.sepc.cat/veure.php?id=455

nosaltres decidim

El vaixell de la ONG holandesa Women on Waves ("Dones sobre les Ones") que dirigix la Dra. Rebecca Gomperts, està autoritzat pel govern holandés a realitzar avortaments de fins a 7 setmanes, amb el mètode avortiu farmacològic (pastilles) en aigües internacionals, ja que en este territori la llei que regeix al vaixell és la del país la bandera del qual oneja. En este cas la llei d'avortament holandesa i les dones que avorten en aigües internacionals a bord d'este vaixell holandés, interrompeixen els seus embarassos baix el paraigües legal de la llei d'este país membre de la Unió Europea, independentment de la nacionalitat que tinga la dona. Per tant, es tracta d'un avortament completament legal. Igual que quan les espanyoles fa 30 anys anaven en avió a avortar a Holanda. Les aigües internacionals en el Golf de València es troben en direcció Est a 17-19 milles nàutiques, açò és a 30 km del port de València.

La gran diferència és que estes dones que avorten a bord d'este vaixell en esta campanya, que començà el dia 16 d'octubre, ho fan amb una llei que respecta la sobirana voluntat de la dona, d'avortar sense necessitat de permissos paternalistes, de psiquiatres o intermediaris que segresten i conculquen la voluntat de la dona, com passa en la llei espanyola.
L'avortament és un dret,
mai un delicte!
En aquesta legislatura, el govern del PSOE, vol modificar la mal anomenada llei de l'avortament. Aquesta llei no ens serveix.Hi ha un gran sector de la ciutadania que reclama un canvi per evitar les agressions als drets individuals i democràtics que durant anys han rebut les dones que han avortat i les clíniques que practiquen avortaments legals.
De nou hem d'exigir amb veu ben alta els nostres drets i hem de respondre a les agressions de les "forces conservadores" (amb l'esgléssia catòlica al front de tot el moviment ANTI-ELECCIÓ, mal anomenat "pro-vida").
I avui, més de trenta anys després de les fortes lluites que va dur el moviment feminista al nostre país a favor de la despenalització de l'avortament, hem de repetir que és la nostra decisió, el nsotre cos, la nostra sexualitat, la nostra vida...
Perquè en definitiva del que s'està parlant és dels drets sexuals i reproductius de les dones, dels drets humans, de les llibertats civils.
Les agressions i intimidacions que estan patint les dones i el personal de les clíniques s'emmarquen dins una ofensiva internacional (Nicaragua, Itàlia, EEUU...) per restringir aquests drets tan durament conquerits per les dones.
Per tot açò exigim JA:
  • Que l'avortament isca del Codi Penal. L'avortament no és un delicte.
  • L'avortament és un dret. Com a tal ha de garantir-se com una prestació "normalitzada" i àgil en la sanitat pública. Cal regula l'objecció de consciència per tal que es puga realitzar a la sanitat pública.
  • Que es garantitze una educació sexual i afectiva en tots els nivells de l'ensenyament, que qüestione l'heterosexualitat obligatòria, el coit com única pràctica sexual, l'actual model morós... destinant més recursos públics per a la informació i formació sexual.
  • Accés lliure i gratuït als diferents mètodes anticonceptius i a l'anticoncepció d'emergència.
30 anys ja és després, ja és l'hora.
Les dones decidim.
Plataforma Feminista del País Valencià

posted under , | 0 Comments

arquitectura de ment oberta

De piedra se han quedado los alumnos de primero de Arquitectura en A Coruña cuando al entrar a clase se ha cerrado la puerta y a continuación han presenciado los desnudos integrales de dos chicas. La iniciativa es según algún docente para "despojar de la mente las ideas preconcebidas" mientras que para los alumnos es "malgastar los fondos públicos". No todos piensan así. Otros creen que son los docentes quienes deberían "abrir la mente".



Producte més de l'heteropatriarcat. Diuen que volen desfer-se d'idees preconcebudes i de prejudicis; ho fan emprant dues dones com a objecte sexual. Contracten dues xiques perquè es lleven la roba davant alumnes d'arquitectura pensant que aquell espectacle els motivarà. Malauradament, no s'han plantejant que aquesta "iniciativa" està basada en la idea preconcebuda i el prejudici que l'alumnat serà masculí i heterosexual. Estic intentant buscar la lògica d'aquest fet; però no la trobe enlloc.

No continueu esforçant-se en obrir ments si no obriu abans les vostres. Desfeu-se dels lligams imposats per una societat basada en el masclisme, i després podreu plantejar-se donar lliçons de prejudicis a la resta.

Vergonya. Als creadors de la fantàstica idea se'ls hauria de caure la cara de vergonya. I l'alumnat que ho va presenciar deuria mostrar la seua indignació front a la invalidació d'aquelles dues xiques, reduïdes a mers objectes de satisfacció sexual, i als prejudicis que sobre elles i ells s'havien tingut.

Però el pitjor de tot és que, fins i tot, n'estaran orgullosos...

posted under , | 0 Comments

camals mullats

Aquesta pluja que ho banya tot
treu de ses coses s'olor del món.
Aquesta pluja no té un hivern,
només té un dia un poc xerec.

Tothom té defectes,
jo encara t´enyor.
Ningú no és perfecte,
ja no te faré pus cançons.

I avui som dimecres,
també som dijous,
jo sempre com sempre.

Demà pintaré amb ses mans
es meu sol de jugueta
que té un satèl·lit solar
i un solàrium d'estrelles.

Demà pintaré as cel ras
un segon domicili,
semiaquàtic i deshabitat
perquè m'estic tranformant
en un amfibi.
- Aquesta pluja -
Antònia Font

Un cop més, a l'octubre arriba la gota freda. Pluges torrencials sense treva acompanyades de vents càlids del sud. Inundacions, despreniments de roques a les muntanyes, desbordaments d'alguns rius, excursionistes aïllats... El pantà ha obert la presa, xiquets i xiquetes acompanyats per familiars, botes d'aigua i l'impermeable s'assomen des del mirador per veure com el riu Serpis passa per damunt la passarel·la. A les nits fosques rellueixen els llamps que travessen persianes i il·luminen les habitacions silencioses; només un instant, però un instant màgic. Sortir al carrer, i des d'un cobert inestable escoltar la inmensitat dels trons i sentir la fredor de l'aigua a la pell. Poder passetjar sense presses per l'asfalt banyat deixante evadir pel silenci de les nits de mal oratge. L'endemà, pel matí, l'olor a banyat, a humit, a camals mullats.


posted under | 1 Comments

9 d'octubre

Companyes i companys,

Avui 9 d'octubre tornem a eixir als carrers de València per reivindicar la incorporació de la ciutat de València als Països Catalans. Això esdevingué el 1238, i des d'aleshores, aquesta ciutat és part de la nació catalana, des de llavors ha tingut un paper important en la seua cultura, des de llavors ha esdevingut un peça imprescindible en la història dels Països Catalans que estem construint entre tots i totes. València és la clau que obri tots els panys, el mànec de la paella. És per aquest motiu que aquest motiu que aquesta ciutat, i per extensió tots el País Valencià, rep tants atacs per part de l'espanyolisme, perquè saben com n'és d'important. I per això fan tant esforços des d'Espanya per tallar tots els vincles entre València i la resta de la nació catalana, i per això s'inventaren el blaverism, un moviment feixista que fa unes setmanes mostrà la seua cara violenta a Gandia on agredí a les assistents al Correllengua d'aquesta ciutat.

I un any més, l'Esquerra Independentista trau al carrer la bandera de la ciutat de València, un símbol nostre, que no podem deixar en mans dels regionalistes ni dels espanyolistes. Aquesta bandera és part també de la cultura catalana.

Aquesta bandera és catalana!

L'any passat, l'Esquerra Independentista remarcà algunes qüestions que enllaçaven aquesta diada amb l'actualitat. I tot el que ha succeït en els darrers mesos ens dóna la raó. Ens preguntàvem què podíem fer els Països Catalans , al segle XXI, per posar fi a la condemna que pateix tres quartes parts de la humanitat? Què pot fer el Poble Treballador Català per posar fi a la barbàrie capitalista?

I aquest any, des de la Unió Europea que dissenya les polítiques neoliberals, i des dels estats espanyols i francès que executen els seus manaments, ens arriben dos atacs més: la “directiva de la vergonya”- destinada a la repatriació per la via ràpida d'immigrants que es troben a la UE -, i la normativa de les 65 hores – que permet l'allargament de la jornada laboral -. Són nous arguments que refermen les nostres anàlisis, que ens donen armes per refermar les nostres conviccions. Aquests nous arguments s'uneixen als que des de fa més de 300 anys ens lliguen als estats espanyol i francès, i que no ens permeten decidir el nostre futur.

Els atacs ens vénen des de fora, de la Unió Europea, d'Espanya i de França, que són els que hi tenen veu i vot. Però també des de dins dels Països Catalans. Què fan els partits autonomistes i regionalistes? Es conformen amb les engrunes que els deixen, tenen prou amb gestionar les seues respectives parcel·les, en intentar millorar uns estatuts que s'han demostrat no són cap solució per al Poble Català, i que res no poden davant la Constitución espanyola ni els seus tribunals. Una Constitució que, entre altres coses, ens imposa una monarquia borbònica hereva de Felip V i tots els botiflers que cremaren la ciutat de Xàtiva. Avui, com fa un any arreu de les comarques catalanes, els i les independentistes continuem cridant que les catalanes ni tenim rei ni en volem!!!

Ni estatuts ni "constitución"!
Independència!

L'Esquerra Independentista ha de ser capaç d'analitzar la realitat, però també cal que siga capaç de demostrar que aquesta situació es pot canviar. L'Esquerra Independentista ha d'evidenciar que hi ha una alternativa enfront el Capitalisme i tot el que suposa: injustícia, racisme, explotació i repressió. L'Esquerra Independentista ha de palesar que l'essència d'Espanya i de França són immutables, que la seua finalitat és acabar amb el nostre poble, amb els Països Catalans. Nosaltres hem de fer veure que tot això és intolerable i modificable, i que si lluitem podem canviar-ho, només així aconseguirem actituds optimistes, lluitadores i revolucionàries. Hi ha moments en la Història, en què l'ordre establert es fa del tot insuportable per al poble, aleshores el Poble Treballador trenca els murs que el separa de l'escena política i deixa de ser subjecte passiu, és llavors quan homes i dones esdevenen subjectes actius i protagonistes. I hi ha algunes pistes que apunten que estem entrant en un d'eixos moments, i l'Esquerra Independentista ha d'estar i estarà preparada i llesta.

Per aquest motiu, per a estar preparada i llesta, l'Esquerra Independentista ha de tenir com a objectiu immediat unir els diferents fronts de lluita per tal d'avançar cap a la Independència i el Socialisme. Calen totes les veus, tots els braços, totes les mans, tots els caps. És per això que fem una crida a totes les persones que se senten part del Moviment Català d'Alliberament Nacional (el MCAN) per tal de participar en la construcció d'aquest moviment. I fem una crida per tal tots i totes ens incorporem a l'organització on es trobem més còmodes .Com més fortes siguen aquestes organitzacions, més fort serà el nostre moviment. Amb la unitat d'acció de tota l'Esquerra Independentista, més prop estarem d'aconseguir el nostre objectiu. Per això us engresquem a participar també de totes les lluites populars que tenen lloc de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó: a l'organització política (Endavant-OSAN), a la lluita juvenil amb la Cajei o Maulets, la lluita obrera i sindical amb la COS, el municipalisme (amb les CUP's), l'antirepressiva (Alerta Solidària i Rescat), la lluita dins de les aules (el SEPC), la lluita feminista, la defensa del territori i l'ecologista, la lluita a favor d'una sexualitat lliure, la solidaritat internacionalista (com les brigades Venceremos o Ali Primera), els moviments de solidaritat amb els i les immigrants, la lluita antifeixista, els moviments ocupes... Totes aquestes lluites han d'esdevenir eines imprescindibles per a construir la Unitat Popular.

La campanya dels 300 anys d'ocupació, 300 anys de resistència ha marcat un abans i un després en l'Esquerra Independentista a nivell nacional, però cal continuar bastint el moviment i ordint la trama, cal que no ens aturem, i que també ens coordinem a nivell local i comarcal. Per tot plegat us encoratgem a lluitar cada dia, i que ho fem des dels nostres barris i ciutats, des dels nostres pobles. Perquè si tots i totes donem una mica de nosaltres, no caldrà que unes poques persones ho donen tot. Per tot això...

ORGANITZA'T I LLUITA


Manifest Unitari de l'Esquerra Independentista
9 - Octubre - 2008

poca-vergonyes

Comunicat oficial del SEPC ací: clicka Alguns/es estudiants davant la porta de La Nau,

fortament custodiada per agents de la policia espanyola.

Si no els ha caigut hui la cara de vergonya,
és perquè no en tenen.

S'han rebaixat als peus dels polítics, els han llepat el cul i allí els han deixat la poca dignitat que encara els podia quedar. Venuts al capital, a les empreses, mentre a Camps li preparaven un corredor de flors i herbes aromàtiques, als estudiants ens impedien entrar a casa nostra. Li han canviat el nom a La Nau dels Estudiants. Som qui dóna vida a la Universitat, sense estudiants no hi ha ensenyança, però ens han tret, una colla de segurates i policies han impedit que diguérem la nostra en l'acte d'Obertura del Curs.

D'amagades. Així és com ha entrat Camps a la universitat; convidat pel rector però amb el rebuig dels estudiants. Han evitat qualsevol creuament de mirades, han evitat que escoltaren les nostres quéixes i demandes, han fugit.


De què tenen por?
Què amaguen?
Per què no s'enfronten a nosaltres?

Vergonya!
Això és, vergonya!

Quina vergonya d'Universitat!





tanquem l'obertura

Es recorda que el proper dimecres 8 d'octubre la Facultat està tancada i no hi han classes amb motiu de l'Obertura del Curs 2008-09. Aquest solemne acte tindrà lloc a les 12 hores al carrer La Nau.
Salutacions.
Un acte solemne ple d’hipocresia, cinisme, especulació, avarícia, egoísme, mentides, que no voleu acudir? Si fins i tot vindrà en Francisco Camps!! I és que aquesta Obertura de Curs serà històrica, serà l’última inauguració d’un curs en una Universitat de València pública.

Són coses incomprensibles, però d’amagades i sense demanar ni tan sols opinió a estudiants i estudiantes, han obert les portes de la universitat a Bolonya. Un projecte europeu que el rector de la Universitat de València ha volgut iniciar de manera inminent amb l’objectiu de ser pioners en la privatització i mercantilització de l’educació. De manera descarada, amb els nous plans d’estudi acabaran amb qualsevol desig de dignitat laboral i amb qualsevol intent de tenir una carrera per a aquelles persones que no tinguen un nivell econòmic elevat. Els crèdits ECTS que eliminen el temps lliure dels estudiants, els màsters, necessaris per treballar en alguna especialització, què es pagaràn a més de 3000€, les beques-préstec amb interessos segons l’euribor, l’anglés com a llengua de comunicació per millorar la mobilitat de l’estudiantat a la comunitat europea, degradant encara més, si cap, el català, les pràctiques no remunerades, les assignatures a decisió de les empreses, sense tenir en compte l’aprenentatge, etcètera, etcètera. Adapten el sistema educatiu al capitalisme europeu, l’ensenyança basada en la rentabilitat al mercat.

No podem permetre-ho, hem de parar-los els peus. Hem de lluitar per una universitat pública, popular, antipatriarcal, en català i de qualitat. Com? Eixint al carrer, o tancant-nos en les universitats, demostrant-los que som nosaltres qui ha de decidir el nostre futur i no un grapat de polítics i empresaris amb les butxaques plenes de bitllets. Som menuts, però en som molts. Tanquem les portes a Bolonya.

informa't:
http://www.plansdestudi.tk/
http://www.sepc.cat/
http://assembleacontrabolonya.blogspot.com/
http://especialbolonya.wordpress.com/


Missatges més recents Missatges més antics Pàgina d'inici

Seguidors