més fortes que mai

Una setmana intensa, si més no.

Després dels desallotjaments a traició del cap de setmana passat, amb excuses invàlides (eleccions? neteja?) el moviment assembleari de la Universitat de València ha hagut de fer front.

Com a resposta a l'atac de rectorat, la reocupació fou inmediata. Al campus de Burjassot, en especial, va tindre lloc tot informant als degans de les nostres raons (el campament no és campanya electoral, si Bolonya no s'atura, la nostra protesta tampoc!) i, a més a més, contàvem a un paper signat per tots els sindicats que es presentaven a eleccions justificant que allò no afectava al desenvolupament normal de les jornades electorals. No obstant això, i degut a les distintes realitats socials de cada campus, va hi haure facultats que no van poder/voler reocupar i es decidí l'ocupació del Rectorat com a contestació als desallotjaments i a més, amb l'excusa, que aquell és un edifici lliure de campanyes electorals.

Tinguérem la sort, o la desgràcia, que el dimecres (dia d'ocupació de Rectorat) es celebrava un Consell de Govern en el que s'havia dit que es parlaria el tema de si s'aplaçaven o no les eleccions del dijous. Llavors, el grup d'estudiants de distintes assemblees que allí estàven van boikotetjar l'acte. Els rumors i les exageracions s'entengueren molt de pressa (violència, por, etc.), i Paco Tomás emet una ordre de desallotjament inmediat de totes les facultats de la UV. L'Assemblea de Ciències es desvincula automàticament d'aquestes accions i continuem la nostra negativa a llevar el campament davant una reunió amb el degà de campus. Aquell ens proposa una negociació: elaborarem un full de ruta amb les nostres reivindicacions, tenint en compte que entiguen en potestat de la Universitat i a curt termini. Aquest full es presentarà dilluns a l'equip deganal del Campus, però també se'ls ha de deixar ben clar que no ens podem fiar d'ells, i sobretot, que la nostra protesta va més enllà d'aquestes reclamacions, per tant, l'ocupació ha de continuar.


Tota aquesta polèmica, s'ha donat per la voluntat de les assemblees a entrar en el joc d'eleccions de la Universitat. Obrir la representació en Claustre a tot l'estudiantat (representat per les assemblees) era trencar la seua democràcia, i els donava una raó més per reprimir i criminalitzar el moviment. N'hem sabut eixir (en alguns Campus millor que en altres) de la situació i amb resultats prou favorables.


Però ja! És hora de tornar a la protesta com l'estavem duent a terme abans d'eleccions. No deixar-nos intimidar per les seues reaccions basades en la por de veure que tot se'ls cau a sobre. Saben (i deuriem saber nosaltres també) que un moviment estudiantil d'aquestes característiques té molta força. Els podem guanyar la partida si sabem actuar amb estratègia. Sense baixar-nos els pantalons, sense tenir-los por a la seua repressió, sense acceptar la universitat d'estrats que han creat. Ens necessiten de la seua part.
Exigim, protestem, resistim.


(De l'incident ocorregut a tarongers dijous a la nit, m'evitaré parlar-ne per no tenir informació de primera mà de què i com va passar. Us deixe alguns enllaços de les notícies aparegudes a elmundo.es:
http://www.elmundo.es/elmundo/2008/11/28/valencia/1227866046.html
http://www.elmundo.es/elmundo/2008/11/28/valencia/1227871500.html
http://www.elmundo.es/elmundo/2008/11/28/valencia/1227892266.html)

desallotjats!

Ni que parlarem d'una d'aquelles pel·lícules d'acció, a traició i aprofitant l'ausència d'estudiants i estudiantes als campaments de les facultats durant el cap de setmana, alguns "homes del Rector" ens han desallotjat.

El divendres 21, a les 18:45h en Francisco Tomás va fer públic el següent comunicat:
Davant el procés electoral en curs i donat que la campanya electoral s'inicia el pròxim dilluns 24 de novembre, es comunica que amb la finalitat de garantir els drets de tots i totes, el dilluns a les 9 hores deuran desaparèixer els cartells, pancartes i la resta de elements constitutius dels tancaments als centres.
EL RECTOR

Es convocava aquella vesprada-nit mitjançant sms a tot l'estudiantat per fer front a un desallotjament forçat en què intervindria la Policia el dilluns al campus de Tarongers. El que no esperàvem era que dissabte de matí començaren a retirar-se pamcartes, cartells, tendes i demés de les facultats de Tarongers i també de Blasco Ibáñez, resistint únicament la de Geografia i Història gràcies a que hi havia allí gent acampada.
Els fets:

  • El rector ha desallotjat les facultats dissabte, incomplint el que havia comunicat a l'estudiantat hores abans.
  • S'han requisat tots els elements dels campament, incloent les fulles amb signatures contra Bolonya que s'havien recollit a totes les facultats.
  • Aquests fets responen a la petició del delegat d'estudiants de la Universitat de València i membre de Campus Jove Daniel González al desallotjament, afirmant que el seu sindicat es troba en desigualtat d'oportunitats davant de les properes eleccions, desentenent-se així del seu paper com a delegat d'estudiants de tota la Universitat de València i de totes les mobilitzacions que s'estan duent a terme contra aquest Procés de Bolonya, ja que el seu "sindicat" no participa en elles.
  • El Rector ha portat endavant aquest desallotjament de manera contradictòria amb alguns degans de les facultats de la Universitat de València, ja que alguns d'aquests havien acordat amb membres de les diferents assemblees de facultat que es retirarien pancartes, però que no s'alçarien els tancaments.
Això, al meu parer, no pot donar-nos sinó més forces per portar la lluita endavant. I si ells juguen brut, nosaltres també ho farem.

Em torna a vindre al cap allò de:
"Si aquesta és la coherència de les nostres vides,
la desobediència segueix sent l'única sortida".
Cesk Freixas


Aparició a premsa:
http://www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp?pRef=2008112300_19_523040__ComunitatValenciana-Universitat-retira-pancartas-encerrados-durante-ausencia

l'èxit de la mani!

Ací us deixe uns vídeos i enllaços de premsa sobre la manifestació de dijous passat contra Bolonya a València.







Cadena SER:
http://www.cadenaser.com/sociedad/articulo/universitarios-espanoles-alzan-voces-plan/csrcsrpor/20081120csrcsrsoc_10/Tes

El Mundo:
http://www.elmundo.es/elmundo/2008/11/20/valencia/1227189638.html

Levante:
http://www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp?pRef=2008112000_19_521923__COMUNITAT-VALENCIANA-calle-contra-reforma-universitaria

20N antifeixista


Han atemorit.
Han amençat.
Han menyspreat.
Han atacat.
Han insultat.
Han apallissat.
Han assassinat.
Continuen fent-ho.
Continuen lliures.
Prou d'impunitat!
Antifeixistes sempre!!

posted under | 0 Comments

manifestació


La política de privatització i mercantilització dels serveis públics per part dels governs liberals, tot seguint les directrius de l'Organització Mundial del Comerç plasmades a l'Acord General de Comerç i Serveis(1994), ha estat ben present en els darrers anys amb les últimes reformes educatives (la LOCE, la posterior LOE i els seus decrets d'implantació a nivell d'ensenyament secundaria, la LOU i la seua posterior reforma a nivell d'ensenyament superior, etc.).

Durant el darrer any l'Estat Espanyol ha donat un nou pas endavant amb la l'arribada dels Reials Decrets d'Adaptació a l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior (EEES) sent la plasmació d'un greu atac a l'autonomia d'una institució com és la Universitat Pública. L'EEES més conegut com a Procés de Bolonya, cada vegada està més a prop, sent la seua data d’implantació el curs 2009/2010 i el qual te com a conseqüències més destacades les següents:
- La devaluació de les titulacions, reduint-se en nombre de crèdits i canviant els seus continguts cap a uns de caràcter generalista i homogeni, induint a que els estudiants hagen de cursar un postgrau per a especialitzar-se.
- El preu dels postgraus augmentarà considerablement i només s’ofertaran aquells que responguen a les necessitats del mercat, i no a les necessitats socials. Aquest fet, supedita la supervivència de les titulacions a criteris d'oferta i demanda laboral.
- Finançament a cost zero, és a dir, sense finançament públic, per tant, comptant amb l’elevat deute de les universitats valencianes, aquestes hauran de buscar finançament privat per a dur a terme les reformes, deixant la porta oberta a l’entrada de les empreses a la universitat.
- La introducció progressiva d'un nou sistema de beques, del tipus préstec-renda (beques-préstec), financiades conjuntament per l'administració pública i entitats privades i que s'hauran de tornar(amb les corresponents comissions i interessos) i aniran substituint el sistema de beques actual.

Des del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans; tot seguint les directrius del Fòrum Europeu d'Estudiants, fòrum de coordinació de les diferents lluites estudiantils d’arreu d’Europa, vos convoquem a les següents mobilitzacions el proper dijous 20 de novembre:
Castelló: 12h. Plaça de la Pau
València: 12h. davant de la Facultat de Geografia i Història (junt amb les assemblees de facultat)
Alacant: 12h. davant del Monument de la Mà
Benissa: 11:30h. Plaça de l’ajuntament

Aturem Bolonya!

hay que organizarse...

Albert Pla i les seues cançons; algunes de les quals han marcat bona part de la meua història personal. He cantat Sequia asseguda sobre la gespa, formant un rogle amb amics i al so d'una guitarra més vella que bella. També he ballat i he fet la boja, mentre beviem i brindàvem a una cotxera alguna nit de cap d'any escoltant Veintegenarios. Poemes i frases que s'han endut el significat de moments més que especials.

Però no tot són records. I és que amb el nou cd d'Albert Pla "La Diferencia" torna a fer-nos moure i sobretot, riure, amb la seua música, la veu i les lletres. Lletres que, amagades darrere un humor absurd o històries quotidianes, tenen gran valor. Us deixe amb ell...





Tal vez fue una horrible pesadilla,
tal vez fue la luna llena,
tal vez fue la primavera,
desperté de un sobresalto
con el angustioso sentimiento
que tenía el cuerpo hueco,
yo tenía un gran boquete en el esternón
metí la mano dentro de mi pecho
y descubrí con gran horror

que sí..., que no...
que es que yo no
que yo no tenía corazón,
que es que no veis que no,
que yo no tenía corazón.
Mi corazón se me escapaba,
saltaba de mi cama
salía de mi casa
se iba por ahí de farra
sería que estaba deprimido
sería que estaba resentido
yo no sé por qué había sido
pero mi corazón se había ido...
y andando, andando,
se desplazan los humanos
pero los corazones se desplazan
palpitando, palpitando, palpitando....
que es que no veis que no...
que yo no tenía corazón.
que es que no veis que no,
que yo no tenía corazón.
Brillaba el cielo, había luna llena
brillaba la luna, clara
como el sol por la mañana
yo iba siguiendo el corazón calle arriba
y no sé por qué,
empecé a romper retrovisores
de los coches aparcados
¡Fuego al Clero!
Incendié una catedral
y destrocé una sucursal
del Banco de Santander...
¿por qué?, ¿por qué?, ¿por qué?
porque no tengo corazón,
que es que no veis que no,
que yo no tenía corazón.
Desvalijando ancianos,
asesinando perros
atropellando niños,
maldiciendo y escupiendo...
me estaba envileciendo...,
me estaba envileciendo...
destrozándolo todo
lo que me encontraba al paso
Y eso pasa si pierdes el corazón
que te vas poniendo malo...
me estaba sintiendo raro...
¿me estaría volviendo malo?
Es que no veis que no,
que yo no tenía corazón.
es que no veis que no,
que yo no tenía corazón.
Bueno, evitaré explicaros las escenas más escabrosas y macabras de un servidor persiguiendo a su propio corazón, sin su corazón... La cuestión es que mi corazón se me iba..., pero se me iba mucho. Se fue de la casa, salió del barrio, de la ciudad, se metió por el viejo cementerio, luego pasó por un chatarrero, luego otro sendero que se internaba dentro de un bosque i luego llegó a un recodo del río donde estaba el Puente de los Suspiros y ahí, mi corazón pues se encontraba... con otro corazón y los dos corazones se recostaban en la baranda del Puente de los Suspiros a palpitar, a palpitar... No, claro, eso está muy bien, claro... pero en fin...
hay que organizarse...
hay que organizarse...
hay que organizarse...
hay que organizarse...
Porque, claro, te desorganizas y... primero se te va el corazón, pero luego se te van los riñones, o el hígado, o cualquier otro órgano... bueno, yo ya estaba a punto de organizarme cuando, detrás de un árbol, apareció un señor con una gabardina gris y un sombrero gris y un cazamariposas, se subió al Puente de los Suspiros y...¡Zas!, cazó a los dos corazones... Yo, ya daba a mi corazón por perdido, pero de pronto, salió una chica de detrás de unos matorrales, y le tiró una piedra a la cabeza del señor de la gabardina y el sombrero gris y se cayó al suelo desvanecido. Entonces la chica se acercó y se presentó... ¡Hola!, yo soy la dueña del otro corazón, que también se me escapa mucho por las noches... últimamente, ya se sabe, que hay mucha gente que se le escapa el corazón y pues hay otras gentes malas, que los caza para hacer tráfico de órganos y estas cosas y yo, como tenía una piedra, pues he pensado, tírasela, sí... sí... hay que organizarse...,claro, hay que organizarse...
hay que organizarse...
hay que organizarse...
hay que organizarse...
hay que organizarse...
Bueno sí, y en eso, que pasaba por debajo del Puente de los Suspiros una caravana de esclavos, y pensamos... ¡Ya esta! vendemos el cazacorazones al jefe de la caravana de esclavos y con el dinero que nos den, nos da de sobra para organizarnos.
hay que organizarse...
hay que organizarse...
hay que organizarse...
hay que organizarse...

posted under | 5 Comments

referèndum o dimissió!

Dimecres passat els i les estudiantes de la Universitat de València vàrem poder assistir a un debat públic amb el nostre “benvolgut” rector, Francisco Tomàs i Vert. Allí, amb una assistència increïblement multitudinària de l’estudiantat, s’omplí fins l’últim racó de l’Aula Magna de Filosofia i CCEE i encara quedaren fora molts/es estudiants/es que van haver poder seguir el debat per internet. Allò va demostrar que sí, la comunitat universitària està interessada en participar d’aquest procés.

En primer lloc, es va presentar el debat i es donà la paraula a rector. Aquest, contràriament al que creiem, no va declarar públicament la seua postura en respecte al procés de Bolonya. A continuació, feren les seues exposicions els representants de les assemblees d’estudiants dels 3 campus (Tarongers, Blasco Ibañez i Burjassot) en les quals explicaren els motius pels quals ens posicionem en contra d’aquesta reforma educativa i demanaren expressament al rector que també es posicionara. També es va demanar que el procés es paralitzara inmediatament i s’iniciara un debat al si de la universitat on tothom tingués informació i podés opinar i participar.

Tot seguit, va reprendre la paraula el rector i va analitzar els punts del manifest escrit i signat per les assemblees d’estudiants i estudiantes. En resum, va dir que estava d’acord en alguns dels punts i va expresar la seua voluntat de tenir-ho en compte en futures reunions i decisions, va dir que discrepava en altres punts (sense donar arguments de les seues raons per “discrepar”) i, potser el més important, es negava rotundament a donar-nos la possibilitat de fer un referèndum en què tota la comunitat universitària podera expressar la seua opinió respecte l’adaptació a l’EEES. Com a raó, que els estatuts de la universitat no diuen res respecte referèndums i sí que expressen que s’ha de fer el possible per la integració de la universitat a l’espai europeu d’educació superior.

El torn de paraula al públic va resultar, potser, el més interessant de tot el debat. Allí es van demanar explicacions al rector a sobre si era o no responsable per la seua part permetre que la Universitat de València s’endinsara en un procés de mercantilització i elitització de l’ensenyament superior, sobre les bèques-prèstec, el màster que substituix al CAP, sobre el devaluament dels títols i l’encariment de l’especialització. Es parlà també sobre la suposada funció de la universitat de ser un lloc on rebre cultura i coneixement i la seua substitució per ser un mer interlocutor entre les empreses i els seus futurs treballadors precaris; i es plantejà al rector el tema del deute milionari que té el govern amb la Universitat i la possibilitat econòmica de dur endavant una reforma a cost zero, com es pretén. El rector i companyia parlaven també de molta democràcia, tanmateix, què hi ha més democràtic que un referèndum en què totes poderem expressar la nostra opinió sobre allò que ens afecta? Se li va recordar al senyor rector que segons els estatuts de la universitat (que tant té en compte de vegades), l’equip rectoral és un òrgan representatiu, que no decisori; i ell no estava, amb les seues decisions representant la voluntat dels i les universitàries. Una raó més que suficient per demanar la seua dimissió.

Després de tot allò, la demostració d’autoritat per part del rector i el poc interés de tenir en compte aquells qui li donen de menjar, només ens queda continuar actuant per vies “no legals”. Continuarem tancant-nos, debatirem i ens informarem entre nosaltres assembleàriament, continuarem penjant pancartes i cartells, escriurem articles i donarem difusió al que està ocorrent a les universitats, ens manifestarem per defensar una ensenyament públic i de qualitat, sense submissió a les empresses i el capital. Com deia Cesc Freixas: la desobediència segueix sent l’única sortida.


Missatges més recents Missatges més antics Pàgina d'inici

Seguidors