per mirar enrere...

S’acaba l’any i arriba el temps de mirar enrere, valorar el nostre pas per tots els moments que acumularem a la història de retalls de la nostra vida. Potser cauré en el tòpic de l’any per recordar, però de fet aquest 2008 té raons de pes per no caure en l’oblit.

L’he viscut totalment d’acord amb la meua consciència, he avantposat els meus ideals al capritx del benestar i la facilitat. El vegetarianisme com a mode de vida i lluita contra l’explotació i assassinat irracional d’éssers innocents em deixa gaudir del que m’envolta de forma més coherent i sincera. Amb 21 anys, em sent capaç de decidir què i com visc; per això mateix he pogut dedicar bona part del meu temps (lliure) a reivindicar allò que crec just i necessari. L’independentisme, antifeixisme, antiautoritarisme, anticapitalisme i antiespecisme s’han convertit en una manera de ser, de creure, d’esperar, de parlar, de sentir, de viure. La rebel·lia interna i externa m’ha permés conéixer’m i enorgullir-me de mi mateixa.

Però no tot ha sigut lluita. He començat enguany el que potser siga el meu últim curs com a universitària a València, ja que la idea és passar 5é d’erasmus. I això també m’ha fet pensar en els 4 últims anys. L’emancipació (parcial) dels pares, el dia a dia al pis amb amigues, i pel barri de Benimaclet. Participar de la vida a València, involucrar-me i arribar a sentir que aquella esgotant i incansable ciutat també forma part de mi i he aprés a estimar-la. L’enyoraré. La universitat, a més, enguany s’ha convertit en la meua segona casa; i tot allò que està ocorrent i de què estic participant, les amistats que allí han nascut i crescut sé que marcaran bona part dels meus records d’aquesta etapa.

D’allò que no canvia també volia parlar. Potries i tot el que comporta: l’ésser poble, la família i les relacions extremes amb amics i amigues de tota la vida. Això és el que m’ha fet ser com sóc, i els sentiments d’estima, enyorança quan estem lluny, terror quan alguna cosa no va bé, o simplement felicitat són indescriptibles. Sentir-se arropada, volguda i especial dins l’ambient on em vaig criar i continuar assaborint un paisatge que manté intacta la meua mirada més infantil. He aprés que és necessari donar-li la importància que es mereix a allò que duc tan endins que de vegades oblide que és el que em fa viva.

Sé que el present és, quasi segur, el millor de la meua vida; jove, universitària, estimada, conscienciada i en moviment. No ho malbarataré...
Continuaré caminant.

posted under | 1 Comments

innocents

És demanar molt, deixar-los viure en pau?

És demanar molt, deixar-los somniar?

És demanar molt, deixar-los ser infants?

alarma social

com es crea?

La criminalització dels moviments socials no és un secret a hores d'ara. Totes sabem que els mass media transformen qualsevol acte de rebel·lia en destrucció, delinqüència i terrorisme. I ací està la prova:

(extret de la Coordinadora Antifeixista de Madrid)
L'11 de desembre, en el marc de les protestes a Madrid de solidaritat pels successos de Grècia, en què un jove fou assassinat d'un tir per la policia, Tele5 emet un reportatge amb càmera oculta per criminalitxar els moviments socials.
En aquest reportatge apareixen imatges d'aquells llocs en què estos periodistes estigueren infiltrats: l'11 de novembre en la manifestació de l'aniversari de Carlos Palomino, en el CSO La Traba i en el CSO El Antídoto.
Però el reportage emés va ser més curt d'allò previst inicialment. El material que no poderen emetre el gravaren el 20 de novembre en Valladolid i el 21 de novembre en el CSO 1924 de Madrid, on foren pillats per sorpresa pel grup de seguretat durant el trascurs de la xerrada en record de Carlos i tots els antifeixistes assassinats per nazis els últims anys, enquadrada en les
Jornades Antifeixistes '08.

bones festes!

Arriba l'hivern. Arriben les festes de Nadal i els carrers s'omplin de llums i olor a foc encés. Alegria, pau, emocions, amor, records.

Personalment, fa temps que vaig perdre la ilusió per aquesta festa, bàsicament diria que des que vaig descobrir que els Reis Mags anaven a comprar al Corte Inglés. Em resulta una incoherència extremada el comportament de la societat quan s'acosta el 24 de desembre: el compulsivisme descarat a l'hora de comprar (menjar, regals, beguda...) i la falsa solidaritat que a tothom li naix del cor.

Tanmateix, la idea de passar hores amb la meua gent, escoltar la risa del més menut mentre juga amb els envoltoris dels regals i sentir-me especial quan l'àvia m'abraça em fa, una vegada més, desitjar que arriben les festes de Nadal.

Bones festes!!

posted under | 3 Comments

enyorances...

Ja estem en vacances per Nadal. I dic "ja" perquè encara no m'ho crec. Hem fet els 3 primers mesos del curs, i m'han passat volant. Diuen que és quan ho passes bé, quan el temps passa tan depressa.

Per això, aquest post va per la gent què s'ha convertit en la meua rutina estos mesos. Una rutina que enyoraré moltíssim les dues setmanes de nadal, una rutina de la qual no em vull deslligar mai, una rutina que m'agrada i hem fa ser feliç.

Aquesta rutina són elles i ell. Amb qui he dormit, somniat i despertat. Amb qui he desdejunat, dinat i sopat. Amb qui he parlat, enraonat, comentat, xafardejat, discutit. Amb qui he quedat als banquets de la cafeteria. Amb qui he estat en assemblees, en concentracions, en manifestacions. Amb qui he eixit a fer maldats i he acabat corrent pels carrers de Burjassot. Amb qui he plorat, he llegit poesia, m'he emocionat escoltant la muixeranga. Amb qui he sopat al Terra, m'he fet casalles, i he anat al Glop, al Swam i a la Betty. Amb qui he arribat al perroflautisme més indigne. Amb qui he fet la hippy, la friki i la punki. Amb qui he fet contra-campanya durant eleccions. Amb qui he fet pamcartes i cartells. Amb qui he no-anat a classe però amb qui he estudiat a la biblioteca. Amb qui he descobert que la consciència rebel és cansada però recompensa. Amb qui no he deixat de riure i somriure ni un moment.

Us estime!

posted under , | 2 Comments

les nostres mirades seran pedres

Giro els ulls i em contemplo.
Cinc sostres em separen de la pell.
Tanmateix sóc vulnerable.
Tota la memòria dels pobres
es condensa dins cada gota
espessa de silenci.

Tenaçment encerclats,
manipulats, estèrils,
us som estrictament imprescindibles,
i emmanillats i tot
acumulem la força
que malgasteu vosaltres.

Però, sabeu?, no pellen les ferides,
i a desgrat de macips
i de falsos profetes
el vent s'esmuny a través de les portes.

Farieu bé de témer les mirades,
seran dures com pedres: seran pedres
i us colgaran, allau incontenible,
sota un gran munt d'oblit, dens i compacte.


Miquel Martí i Pol
(1970-1971)

contra la crisi...

Els rics ploren, els bancs ploren, i volen que nosaltres paguem per la seua avarícia, corrupcions i ànsies de poder. Volen que paguem per allò en què el capitalisme especulatiu i destructiu ha desembocat. Ens cal ser forts, refermar les nostres idees i alternatives front a l'incoherent sistema que menysprea i malbarata les nostres vides. Ens cal moure fitxa, eixir al carrer, i exigir la vertadera solució. Deixem-nos de reformismes absurds...

http://www.cgtpv.org/IMG/pdf/diptic18desembre08-1.pdf

http://www.cgtpv.org/18-D-Manifestacio-a-Valencia-La.html

posted under , | 2 Comments

ni oblit, ni perdó

Homenatge Antifeixista
15 anys sense Guillem Agulló

16 - desembre - 2008
al teatre Tívoli (Burjassot)
més informació: ací



Després de 15 anys de l'assassinat de Guillem Agulló, la lluita continua. No oblidem, ni perdonarem mai. Continuem lluitant per la nostra dignitat, per la cultura d'un poble ofegat a mans de feixistes.

La ràbia, la lluita contra la tristesa.

La memòria, la lluita contra la desesperança.

La veritat, la lluita contra l'oblit.

I us deixe amb el reportatge de Canal9:


grècia, i la importància de construir...

Arran l'assassinat d'Alexis Grigoropoulos a Eksarchia per part de la policia, els aconteixements a Grècia han suposat l'inici d'una revolució contra el terrorisme de l'Estat.

Més enllà dels estereotips que llancen els mitjans de desinformació massiva, com els saquetjos i els enfrontaments amb la policia, hi ha un qüestionament generalitzat dels aparells de l'Estat. Ens equivoquem si pensem que són només els i les anarquistes i la resta de sectors de l'esquerra revolucionària qui esta eixint al carrer i donant una resposta contundent no a un fet puntual (l'assassinat d'Alexis), sinó a una situació de constant deteriorament de les condicions de vida de les classes populars que ha afectat especialment a la joventut.
No sorprén ja la radicalització i combativitat a Grècia (són exemple de lluita estudiantil contra Bolonya, per exemple). Es diu que són l'excepció a la passivitat de la societat occidental. Allà s'ha encés la flama, i ara cal parar atenció a dirigir el foc cap a un objectiu socialista i llibertari, i per a això cal una intensa organització i una propaganda efectiva basada en la realitat social concreta. Amb aquesta revolta s'ha començat a destruïr, però allò important realment, és construïr la nova societat, lluny de l'autoritarisme i terrorisme estatal. Mantindre l'impuls i tractar d'evitar que la lluita siga conduïda a l'estèril redil electoral o aïllada, mitjançant la construcció d'organismes de poder popular que siguen continuar-la, extendre-la i dotar-la d'objectius finalistes, amb la presència i intervenció activa de les masses és la feina a fer pels sectors més avançats del moviment popular grec. Recolzem-los.


EDITE:

Crònica i visió particular dels fets:

Arribar a l'avinguda Blasco Ibañez a l'altura del clínic i veure 4 furgones d'antiavalots preparats per a l'acció. Evitem identificacions. La concentració que havia de ser davant la facultat de Geografia i Història s'ha convertit en una manifestació, estàn per davant la facultat de Psicologia. Creuem el jardí i ens integrem. Però fem poc camí... De sobte ens veiem rodejats per agents de la policia espanyola, preparats per a la càrrega, exigint identificacions, apretant-nos, impedint-nos l'eixida del rogle. Volen dur-nos enmig el jardí de l'avinguda, allí és fosc i no passa ningú. Ens acostem a la facultat d'agrònoms, continuen rodejant-nos. Continuem expressant-los el nostre rebuig a la seua democràcia a punta de pistola, al seu terrorisme en forma de repressió. Desconvoquem i entrem a la facultat (on no poden entrar, en teoria) per fer assemblea. Els antiavalots se'n van, i nosaltres també. Queda patent, una vegada més, que sense pistola no són ningú i que la seua democràcia continua basada en la repressió inmediata de qualsevol resposta al terrorisme de l'estat.

burjassot-isme

Sabem trobar hidrogens diastereotòpics a partir d'un espectre RMN. Sabem sintetitzar p-nitrotolué i descriure el mecanisme detallat. Sabem resoldre integrals triples en coordenades esfèriques. Sabem explicar el procés de fagocitosi d'un bacteri. Sabem predir el tipus de flora i fauna d'una regió a partir de la seua latitud i altitud. Sabem que no podem predir la posició i la quantitat de moviment d'un electró al mateix temps. Sabem que només podem resoldre l'equació Schrödinger en àtoms hidrogenoides. Sabem qui va ser Maria la Profetesa. Sabem quines expressions algebraiques hem d'emprar per solucionar una equació diferencial tipus I. Sabem com extraure acetilferrocé per cromatografia líquida en columna. Sabem quina és la ruta exacta de la glucosa al metabolisme humà. Sabem que hi ha estreles enanes, gegants, de Wolf-Rayet, de carboni, de neutrons, etc. Sabem qui són i què van dir Le Châtelier, Kepler o Born-Oppenhaimer. Sabem que les fulles de les plantes són verdes perquè absorbeixen radiació de 780 nanòmetres. Sabem que les fulles de la gespa són perfectes per fer la migdiada a primavera. Sabem què significa que la cervesa de la cafeteria tinga un 4'5% d'alcohol. Sabem que dormir al sòl és patir fred perquè la calor dels cossos es transmet a favor de gradient i en contra de la nostra voluntat. Sabem que la pintura de les pamcartes s'ha de disoldre amb compostos orgànics com etanol o acetona. Sabem que "molta marihuana" i "molt d'alcohol" reaccionen estequiomètricament al cos humà amb rendiments agradables. Sabem que faltar a classe a primera hora de la vesprada és falta justificada per ús de recursos energètics en la digestió. Sabem que formar part del campus de Burjassot va més enllà d'haver de fer hores i hores de tramvia. Sabem que som un món a part, però sabem moltes coses que vosaltres no podreu saber mai.

posted under , | 3 Comments

café fumetjant


Entra claror d'un amanéixer d'hivern,
la taça de café encara fumetja.
Tu al meu costat, et sento respirar.
Tranquil, quiet, deus estar somiant.
El mirall de la paret ens reflexa,
sembla una fantasia adolescent.
Comença a nevar. Tinc les mans fredes.
Les acosto al teu pit i et mous.
Obris els ulls. Em mires, m'abraces.
Adormit encara murmures que m'estimes.
Desitge besar-te, tocar-te, tenir-te.
Fer d'aquella estància un món propi
on només existim tu i jo, nosaltres.

posted under | 1 Comments

som estudiants, no delinqüents

Em resulta completament vergonyosa i indignant la repressió, tant policial com institucional, que s'està fent al moviment estudiantil assembleari que s'ha creat enguany. Arràn els incidents a Tarongers la setmana passada, les identificacions de 15 estudiants que allí va fer la policia espanyola i la denúncia que ha posat un professor de la Facultat de Dret, les coses han anat a més. Han creuat la ratlla.

Ahir dilluns van estar detinguts 2 estudiants de la Universitat de València, al primer, estudiant a Tarongers, el van buscar a sa casa, el feren declarar amenaçant-lo sinó de passar la nit a comisaria i el deixaren en llibertat. Al segon, estudiant d'història, abordat i detingut per quatre agents de la secreta durant la vesprada ha hagut de passar tota la nit a dependències policials (en les condicions que podem imaginar). Aquest matí li han pres declaració i l'han deixat en llibertat provisional.
Tant dilluns a la nit com aquest matí, des de totes les assemblees d'estudiants de la Universitat de València s'ha mostrat el nostre recolzament i solidaritat amb els nostres companys. No acceptem de cap manera aquests fets. S'està veient molta policia i molt poc de compromís per l'educació, per part de les institucions universitàries. La repressió no ens atura (encara que potser ens sature). I no, no insistiu en fer-nos creure els vostres diàlegs, les vostres vies. La vostra hipocresia és allò que ens està fent eixir al carrer, continuar amb els tancaments a les facultats, exercint pressió per defensar allò en què creiem: una universitat pública i de qualitat. Podem i sabem fer-nos forts, refermar la nostra lluita a cada pas que intenteu obstaculitzar-nos; tenim un gran rerefons contra el qual rectors i policies poc tenen a fer.

[ Premsa ]
Levante:
El Mundo:
Vilaweb:
Comunicat del SePC:

Missatges més recents Missatges més antics Pàgina d'inici

Seguidors