contra la seua repressió, la nostra solidaritat!

Hem de ser justos i realistes: la lluita estudiantil no es queda (no s'ha quedat mai) en burocràcia, falsa democràcia i creure promeses de futur. Ens hem concentrat i manifestat mulitudinàriament, hem demanat debat amb pamcartes i cartells, hem ocupat les facultats com a símbol de lluita i resistència... També hem entrat en aules on s'estava fent classe per informar les alumnes sobre el procés de Bolonya, i hem intentat treure'ls d'allí i que s'uniren a la protesta. I hem intentat impedir una reunió de la Aneca, i reunions del Consell de Govern. Però hem fet tot això, només per demanar la paraula.

Una paraula que ens heu negat des del principi. Ens heu obviat i menyspreat quan més calia demanar-nos opinió i escoltar-nos: en un enorme procés de reforma de l'educació. Enguany, potser tard, la massa estudiantil s'ha adonat del que preteneu posar en marxa baix l'eufemisme "convergència europea". S'inicià una lluita dura en octubre, ens constituïrem en assemblees d'estudiants i ens posarem en moviment ràpida i eficaçment. Prompte aconseguirem informar i posar de la nostra part quasi la totalitat dels universitaris i universitàries. La lluita va prendre els dos fronts: entràrem al vostre joc pseudo-democràtic, però mai deixàrem de banda la realitat de les aules, del carrer.

I això no us agradava. Les bones cares, somriures i el "tot el que vulgau" del principi es convertiren en desallotjaments a traició, denúncies, expulsions, amenaces, expedients, i fins i tot, detencions. Posareu en marxa tot un mecanisme de repressió (injusta i excessiva) intentant paralitzar les nostres accions, la nostra lluita. Exigiu un diàleg que no heu volgut iniciar i un respecte que heu demostrat no tindre; no som idiotes. Ha arribat l'hora en què no ens comformem amb les molles, ja volem el pa sencer. Podeu enviar-nos policies, tancar-nos als calabossos o portar-nos a la Ciutat de la Justícia; podeu amenaçar-nos amb expedients i expulsions, i podeu complir les vostres amenaces.
Però per damunt de tot això, estan els ideals que ens han fet moure: la llibertat, el dret a l'ensenyament, la dignitat d'una educació pública i de qualitat. No teniu paper, ni presons, ni forces suficients per reprimir-nos a tots i totes. Haurieu de saber que, la por que intenteu transmetre'ns es converteix en solidaritat, ràbia i més ganes de lluitar.

I tot açò a què venia? Ah, sí!
Avuí, a la UAB, més detencions.
http://www.sepc.cat/veure.php?id=516
Mentrestant, a la UV,
la lluita continua:
Contra la seua repressió,

la nostra solidaritat.


4 comentaris:

Parecarabassó ha dit...

I ara que ja han acabat els exàmens toca tornar a ficar-nos les piles.

Valldalbaidí ha dit...

No els permeteu que se n'isquen amb la seua. Ja n'està bé, de tanta mentida...

Andreu!.. ha dit...

ja ha tornat ! ;)
http://eldivendres.blogspot.com

Anònim ha dit...

I que continue així! Visquen els ninots! :P

Publica un comentari a l'entrada

Entrada més recent Entrada més antiga Inici

Seguidors