l'urgell

Sí, torne a estar connectada. I plena de vida, de forces, de ganes i sobretot, de records que hem fan somriure.

Les invisibles muntanyes del Pla d'Urgell, les hores al cotxe i la cotxà de la merda, el jardí de la casa de Gran Hermano, les partides a la Oca, als Número o al Truc, l'aigua de plutja que ni viu ni deixa viure, els muntonets, el picnic, el partit de futbòl i el "momento yonkis", les raves improvisades enmig la carretera, el menjar i els secrets de cuina, les dobles redones, disfresses estrafalàries (des de nóvies mores a llauradors preparats per a una guerra), cridar per tota casa allò de: vol matar-me!!, les rutes d'Ivars a Barbens, Lleida, Cervera i Mollerussa. Mollerussa, mon amour.



Com sempre, i esta vegada més encara, els 5 dies de Pasqua m'han servit per desconnectar del món rutinari, reconciliar-me amb la meua història personal, i tornar a ser més nostra...

posted under |

1 comentaris:

Valldalbaidí ha dit...

Com m'agrada eixa terra de l'Urgell. quatre cursos vaig estar-m'hi..

Publica un comentari a l'entrada

Entrada més recent Entrada més antiga Inici

Seguidors