descriure l'indescriptible...

És l'últim dia d'un any que vaig començar inmersa en el món que sempre havia somiat i desitjat. Envoltada d'un grapat de gent que estime i estimaré sempre. Tot s'anava succeïnt sense que em donara temps a pensar-ho dues vegades. Inevitablement, morien i naixien sentiments, amistats i demés relacions. I passaven els mesos...

Gener, febrer, març. Continuava el moviment universitari, però també hi eren els exàmens, els estudis i les hores de biblioteca. I la festa per La Safor i per Benimaclet, Sant Blai, Carnestoltes, Falles... Com sempre, diferents a cada cop.
Abril, maig, juny. Arribava la primavera i el bon temps. Les manifestacions, els concerts, la nit de Sant Joan. Vaig prendre decisions importants, Erasmus. I estudiava per als últims exàmens. Biblioteca, química, café, gespa, amics.  
Juliol, agost, setembre. Un estiu increïble, inoblidable. Els detalls me'ls guarde per a mi. L'hora dels acomiadaments, i la marxa cap a una nova vida a Holanda. Sentiments contradictoris, amb reticències i por a perdre el que tenia ací, però desitjos d'allunyar-me de tot.
Octubre, novembre, desembre. Un nou món, nova gent, nou país, nou idioma. Noves vivències, cultures, viatges. Nova vida, sense poder despegar-me del que continua sent la "meua" vida. I tornada a casa per Nadal. La retrobada amb la meua terra, la meua gent, el meu món.

No obstant, encara que ho semble, aquesta entrada queda molt lluny de ser un resum de l'any. A sigut a l'hora de fer el recull de records quan m'he adonat que sóc incapaç de fer-ho. Incapaç de resumir en una entrada del blog tot el que ha significat per a mi aquest any. Més que especial, no he trobat paraules per descriure'l. Tampoc he trobat cap imatge, ni cap fotografia, ni cap poema, ni cap cançó. 

Només puc dir una cosa de què estic segura i és que mai no oblidaré l'any que està a punt d'acabar. Hi ha moltes, moltíssimes raons que hem fan dir açò sabent que no es "allò que diem sempre", però si se'm permet, també me les guarde per a mi.

Alhora, no m'atrevisc a parlar de l'any que vindrà. Com no ho vaig fer fa ara un any. Tan sols continuaré fent marxa, vivint amb por de posar-hi ordre, traent l'energia d'allà on me'n quede i deixant-me portar. Somriuré, ploraré, abraçaré, odiaré i besaré. M'enrabiaré i me n'orgulliré, brindaré i cantaré, cridaré fort per algú i contra algú. Seré sincera i mentiré. Ho tornaré a intentar, i tornaré a desistir farta de tot. Dubtaré, però també apostaré i lluitaré per allò de què estic segura. No hi ha més, al 2010, com al 2009, seré jo, la mateixa de sempre; això sí, en canvi continu.


Bon any!

posted under |

1 comentaris:

Valldalbaidí ha dit...

Bon any!

Publica un comentari a l'entrada

Entrada més recent Entrada més antiga Inici

Seguidors