per la pública...

Tot el meu suport a Tomàs Sayes, estudiant en vaga de fam per la universitat pública.




Hi ha lluites que ho mereixen tot; la lluita per un ensenyament digne i de qualitat n'és una d'elles.

contra la contra


Contra la contra! Construïm l'ensenyament popular!

Durant els darrers anys, han sigut moltes les agressions que està rebent l'ensenyament públic i que estem patint el conjunt de l'estudiantat. Seguint les directrius del neoliberalisme (OMC,ERT, UNICE, directiva Bolkenstein...) als Països Catalans els governs espanyol i francès han establert les lleis base(LOCE, LOE, LOU, llei d'Autonomia Universitària) per establir la seua política de privatització i mercantilització de l'ensenyament.

En el cas del País Valencià, la situació s'agreuja amb la política de degradació i deslegitimació de l'ensenyament públic del govern del PP valencià que ha dut a tot el conjunt de la comunitat educativa i la societat valenciana a plantar-li cara en els carrers, sota les convocatòries unitàries de la Plataforma en Defensa de l'Ensenyament Públic.Així doncs des del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans(SEPC) ens oposem a totes aquestes agressions contra l'ensenyament públic per part dels poders polítics i econòmics i denunciem:

• La manca d'inversió en infraestructures i recursos per l'ensenyament públic obligant-nos a estudiar en barracons que cada vegada més proliferen arreu del país i concentrant i massificant el nombre d'alumnes per aula. Defensem la necessitat d'un ensenyament públic i de qualitat, amb les instal·lacions, mitjans i recursos necessaris per al desenvolupament de totes les estudiantes i tots els estudiants en igualtat de condicions.

• La concertació de batxillerats, que en el present any i des de la implantació de la LOE i el decret valencià ja en son 90 centres, subvencionant així amb diners públics el negoci de les escoles privades. Així com el decret d'admissió d'alumnat que promou la llibertat de cada centre, sobretot els privats-concertats, de triar els seus alumnes, creant fortes desigualtats i la creació d' instituts-ghetto per a les classes més baixes. Reclamem la completa eliminació de la doble-xarxa pública-privada i la consolidació d'un sistema d'ensenyament públic, d'accés universal i gratuït com a únic sistema que iguala realment les possibilitats de totes i tots.

• El sistema de nomenament de directors que des de la LOE han deixat de poder ser triats pel propi Consell Escolar i amb el decret actual de Conselleria, poden ser triats pràcticament "a dit" per aquesta. Demandem un ensenyament democràtic en uns centres democràtics, on els estudiants tinguen més vies de participar en les decisions i gaudisquen d'espais horitzontals i assemblearis per organitzar-se autònomament

• La imposició de l'assignatura "Education for the Citizenship" en anglès com a part de l'estratègia partidista i propagandística per part del govern autonòmic. Destaquem també que "EpC" es tracta d'una assignatura basada en l'adoctrinament i no el debat i la crìtica, i que entre els valors de la social-democràcia inclou també el militarisme i l'espanyolisme, que en el cas del currículum valencià aplega a afirmar que Espanya és una amb tan sols una cultura i una llengua. Proposem un Ensenyament popular, basat en l'aprenentatge crític, i no en l'adoctrinament de valors; sobretot si es tracta de valors d'espanyolisme, militarisme i desigualtat social com els proposats per la Consellera d'Educació i la retirada del Decret pel qual s'estableix la docència d'"Educació per a la ciutadania" en anglès.

• El menyspreu per part de la Conselleria cap al conjunt de la comunitat educativa, imposant els seus decrets fent cas omís de les meses de negociació i de les protestes per part de tots els agents socials. Exigim la dimissió del conseller Font de Mora i de tot el seu equip incloent a la secretària d'Educació. Concha Gomez, per la falta de transparència i les deficiències en la seua gestió. Amb aquesta educació, Font de Mora Dimissió!

• El total menyspreu per a la docència en català per part de l'administració, que emparant-se en una llei ambigua com la Llei d'Ús ha marginat i degradat l'ensenyament en valencià, eliminant selectivament grups de batxillerat, dificultant l'ampliació de l'oferta i enviant professors sense requisit lingüístic a cobrir places de valencià. Reclamem una catalogació lingüística adequada i obligatòria per tot el funcionariat públic relacionat en l'educació, l'obertura de grups en valencià(sobretot de batxillerat) i la consolidació d'un sistema d'immersió lingüística que garantisca el dret dels valencians a utilitzar la nostra llengua a tots els àmbits amb absoluta normalitat.

• Davant les perspectives de futur i amb l'aplicació del procés de Bolonya, rebutgem el sistema de graus i màsters, per precaritzar l'ensenyament de la majoria i elititzar els d'una minoria i supeditant l'educació a les demandes del mercat. En un procés amb escassa participació, poca informació i falta de debat. Exigim la paralització total de la reforma i l'obertura d'espais de debat i negociació realment democràtics per tal d'engegar la reforma de l'educació superior entre tota la comunitat educativa i la resta de la societat.

Des del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans fem una crida a totes les estudiants i els estudiants del País Valencià a fer front a totes les agressions cap a l'ensenyament públic i deixar ben clar a tot aquell que actue contra l'ensenyament públic que ara i sempre nosaltres li farem la contra per defensar el que és nostre, el que és de tots. Així doncs vos convoquem a les següents mobilitzacions arreu del territori:

  • Guardamar del Segura 12h Davant l'Ajuntament
  • Teulada 11h Plaça de l'Ajuntament
  • Carcaixent 12h Plaça Major
  • Gandia 12h Davant l'Ajuntament
  • Castelló 12h Plaça Maria Agustina
  • València 12h Facultat de Geografia i Història

O ara o mai!

Aturem les agressions contra l'ensenyament públic!

www.sepc.cat

No et limites a contemplar

aquestes hores que ara venen,

baixa al carrer, i participa;

no podran res d'avant d'un poble

unit, alegre i combatiu.

Vicent Andrés Estellés

odi a la festa popular

Tot siga per les falles. La "fiesta de todos los valencianos" mereix l'extermini de qualsevol altra celebració; i més si es tracta d'una festa popular i alternativa com el Carnestoltes de Benimaclet. Indignant. Una vegada més, un 10 per a l'actuació de la benvolguda Rita i la seua colla de pallassos amb porres.



Comunicat de premsa del CS Terra: ací.

aturar-me?

He estat escrivint.
Paraules buides que omplien papers, però que en rellegir-les només em transmitien absurds intents de viure'm des de fora. Fa temps que no tinc la necessitat de crear-me una imatge d'espill per poder creure que continue viva.

Reconec la vida que he triat. Em sent segura a cada pas que faig i em sent, sobretot, feliç. He aprés a deixar-me portar per uns camins que no amaguen la ràbia, les penes o les amargures, però sí les van deixant de banda, només donant-li importància a allò que ens fa continuar: els somriures, la confiança i les vertaderes idees. He triat una manera de viure que de vegades pot resultar asfixiant, que pot crear conflictes evitables, i que no ho hem deixarà caure en la rutina robòtica de la societat artificial.

Però és allò que jo he triat. I per això, no em calen falses rectificacions, (re)miraments, (re)buscar-me en mi mateixa o reflexions que em duen a plorar i anhelar temps que suposava millors.No vaig a demanar més instants per aturar-me. No, perquè he descobert que no els necessite. Faré mal i m'equivocaré, però d'això també n'aprendré. Potser malbarataré hores i dies, hauré de demanar disculpes i fer esforços enormes per no perdre allò que estime mentre m'empenye en seguir corrent cap avant. No vull tornar a mirar enrere ni molt menys quedar-me estancada en l'aigua bruta i pudenta dels records.

Aturar-me? No. Mai més.

M'he agafat a una mà que m'oferix allò que sempre he desitjat. Una mà que hem transmet confiança, seguretat i vida. Però el més important de tot, és que és la meua mà.



Si jo ja m'he cansat d'anar vivint dient
el va com va,
pensa que sols diré fins que més no podré:
Va com vull. Com volem!

posted under | 1 Comments

contra la seua repressió, la nostra solidaritat!

Hem de ser justos i realistes: la lluita estudiantil no es queda (no s'ha quedat mai) en burocràcia, falsa democràcia i creure promeses de futur. Ens hem concentrat i manifestat mulitudinàriament, hem demanat debat amb pamcartes i cartells, hem ocupat les facultats com a símbol de lluita i resistència... També hem entrat en aules on s'estava fent classe per informar les alumnes sobre el procés de Bolonya, i hem intentat treure'ls d'allí i que s'uniren a la protesta. I hem intentat impedir una reunió de la Aneca, i reunions del Consell de Govern. Però hem fet tot això, només per demanar la paraula.

Una paraula que ens heu negat des del principi. Ens heu obviat i menyspreat quan més calia demanar-nos opinió i escoltar-nos: en un enorme procés de reforma de l'educació. Enguany, potser tard, la massa estudiantil s'ha adonat del que preteneu posar en marxa baix l'eufemisme "convergència europea". S'inicià una lluita dura en octubre, ens constituïrem en assemblees d'estudiants i ens posarem en moviment ràpida i eficaçment. Prompte aconseguirem informar i posar de la nostra part quasi la totalitat dels universitaris i universitàries. La lluita va prendre els dos fronts: entràrem al vostre joc pseudo-democràtic, però mai deixàrem de banda la realitat de les aules, del carrer.

I això no us agradava. Les bones cares, somriures i el "tot el que vulgau" del principi es convertiren en desallotjaments a traició, denúncies, expulsions, amenaces, expedients, i fins i tot, detencions. Posareu en marxa tot un mecanisme de repressió (injusta i excessiva) intentant paralitzar les nostres accions, la nostra lluita. Exigiu un diàleg que no heu volgut iniciar i un respecte que heu demostrat no tindre; no som idiotes. Ha arribat l'hora en què no ens comformem amb les molles, ja volem el pa sencer. Podeu enviar-nos policies, tancar-nos als calabossos o portar-nos a la Ciutat de la Justícia; podeu amenaçar-nos amb expedients i expulsions, i podeu complir les vostres amenaces.
Però per damunt de tot això, estan els ideals que ens han fet moure: la llibertat, el dret a l'ensenyament, la dignitat d'una educació pública i de qualitat. No teniu paper, ni presons, ni forces suficients per reprimir-nos a tots i totes. Haurieu de saber que, la por que intenteu transmetre'ns es converteix en solidaritat, ràbia i més ganes de lluitar.

I tot açò a què venia? Ah, sí!
Avuí, a la UAB, més detencions.
http://www.sepc.cat/veure.php?id=516
Mentrestant, a la UV,
la lluita continua:
Contra la seua repressió,

la nostra solidaritat.


Missatges més recents Missatges més antics Pàgina d'inici

Seguidors