el poder de la (mala) premsa

De totes és sabuda l'enorme influència que tenen els mitjans de (des)informació a la societat actual; i un bon exemple és allò que està ocorrent ara mateix. A partir de la brutal càrrega dels Mossos contra les estudiantes de la UB en què eixiren ferides, a més, vianants i gent de premsa, els telediaris de totes les cadenes guarden uns segons per comentar, criticar o justificar alguna acció relacionada amb les protestes contra Bolonya o l'actuació de la Policia.


Aquests segons, per ridículs que siguen, fan efecte. Arribes a comprovar que, de sobte, fas el que vols davant agents de la Policia Nacional. L'intent de neteja d'imatge dels mercenaris de l'Estat semblava que responguera a ordres estrictes del rotllo: "Que facen el que siga, però als estudiants, ni un pèl!"

- Concentració? Concentració!
- Tallem Blasco Ibañez? Tallem Blasco Ibañez!
- Manifestació fins rectorat? Manifestació fins rectorat!
- Entrem a Rectorat? Entrem a Rectorat!

Ací i ací, els vídeos.
Ací, el comunicat del SePC.

I sí, per una vegada en la vida i sense que servisca de precedent, donaré les gràcies a la capacitat de criminalització, a la manipulació i al morbo que regeix la línia d'actuació de la premsa. Encara que, per ser sincera, jo tenia ganes de lio...

què està passant?

Mentre "la Capital de lo Regne" vibrava amb les mascletaes i mostrava senyorosa les seues falles a tot Déu existent, Barcelona ha estat vivint una de les setmanes de major brutalitat per part de l'Estat. I és que la maquinària del sistema cada vegada actua amb més poder i força cap a qui n'està en contra. Democràcia, li diuen; però jo només veig porres, fugides i ferides.



Pànic. Volen que tinguem pànic a eixir al carrer, a demanar allò que creiem necessàri, a enfrontar-nos a aquells que, a pesar de viure de (i gràcies a) nosaltres, no són més que titelles recobertes de ferro i maldat. Silencien el poble a cops de goma, amagats darrere la més basta hipocresia.

Jo només tinc la paraula; un llapis i una veu per reclamar una vida digna. Però sé que som nosaltres qui escriurem la nostra història, i vull pensar que podem acabar amb tota aquesta merda.

El pes de la ràbia comença a ser insuportable.

Comunicat del SePC

de nou, falles!

Trons, masclets i mascletaes.
Falleres, vestits i pentinats.
Foc, festa i sobretot, música.

Un any més, la primavera a València té banda sonora original. Ens envoltarem de colors i calors, intentant gaudir d'una festivitat tan nostra que fins i tot l'han tenyit de blau. Després de 12 anys vivint les falles com a part essencial d'aquestes, enguany, encara que diferent, no anava a ser menys. Ja hi sóc, inmersa al món de les claus de sol, de les corxeres i semicorxeres, dels pasdobles i xarangues, les canyetes, partitures i fins i tot, de la corbata negra sobre camisa blanca.
Amb el Sol fora farem festa pels carrers de la ciutat de València; quan s'amague, que tremolen Benimaclet, el Carme o el Cabanyal.
Què cony, que visquen les falles!

I sobretot, que visquen les falles populars i combatives!

http://www.fallespopulars.org/


8 de març

Hem nascut i hem crescut al si d'una societat on el patriarcalisme es troba completament assimilat i encobert. Només alguns sectors de la societat ens adonem del greu problema, però lluitar contra ell es dificulta quan et prenen per boja, radical i obsessiva.

Intentar trencar amb els rols masclistes, que van des de l'ús del plural masculí o els cànons de bellesa, fins la violència de gènere o la precarietat laboral, forma part d'un canvi social irrellevant per a la majoria, però imprescindible per a moltes de nosaltres.

Sabem que la lluita feminista i antipatriarcal és, com totes, cosa del dia a dia, de l'actitud davant les situacions quotidianes; tanmateix, la simbologia del 8 de març com a referent d'aquesta lluita no pot deixar-se passar.

1909-2009 // 100 anys del 8 de març

Missatges més recents Missatges més antics Pàgina d'inici

Seguidors