recordar, escoltar, imaginar...

(...)
la solitud no transgredeix cap superfície

s'hi adapta, sinuosa, i confereix
densitat de mirada a cada cosa

harmoniosament, vibra el silenci

Miquel Martí i Pol


El lloc perfecte. El moment perfecte. Deixar-se endur per els records i perdre's en l'enyorança. Sense arribar a malversar cap llàgrima. No volia, sinó, parar el temps. Escoltava la remor de l'aigua, imaginant un futur probablement utòpic carregat d'instants d'un passat real. Sí, això a que dieu somniar...




chemistry

research
lab
folic acid
NMR
nanoparticles
bonds
pipetes
spectroscopy
silica
filtration
reports

chromatography
chloroform
flasks
cold room
IR

solvents

project

...that's my life.

I like it!

acostumar-se

No és difícil acostumar-se.

Acostumar-se a viure a una caseta a les afores. A eixir a passejar per camins de pedres, envoltada de prats verds enormes propietat de vaques sense por ni escrúpols que se t'acosten i et miren fixament. O asseure's a un banc de fusta, encarat a un llac inmens i veure surar ànecs i barques amb veles blanques.

Acostumar-se a no ser ningú si no tens bici. A que els carrers tinguen abans carril-bici que vorera per a vianants, que els cotxes respecten per damunt de qualsevol cosa algú amb bici, a ser més poderós que un semàfor en roig mentre pedaletges. A que la distància, el mal de cul o l'oratge no importen, l'unic mitjà de transport és la bici que li has comprat a un xilé a preus de contraban.

Acostumar-se a ser Erasmus student. A tenir fer una Welcome Party a ta casa quan encara no dus ni dues hores en Holanda, a que et conviden a festes brasilenyes o tenir gratis la cervesa a una discoteca només per ser qui ets. A quedar-se els últims a la discoteca, que t'hagen de tirar a patades d'allí i, mentre fumeu l'últim canut del dia intentar decidir "on continuar la festa"; una festa que continua a l'endemà mateix a l'hora de dinar.

Acostumar-se a allò que t'havien contat de l'Erasmus.
Acostumar-se a allò que t'havien contat d'Holanda.
Acostumar-se a allò que esperaves que fóra, i per sort, és.

No és difícil acostumar-se a això.
I només han passat dos dies...

posted under | 2 Comments

punt i principi

Punt,
punt,
punt.

Punt i seguit.
Punt i a part.
Punts suspensius...

Punt i final?

Definitivament,
preferisc el
"punt i principi".

Principi d'un viatge,
que acaba amb massa coses.
Principi d'una experiència,
que inicia massa coses.
Principi d'una vida,
que canvia massa coses.

Punt a la meua vida a València.
Principi de la meua vida a Leiden.

posted under , | 0 Comments

jo també setembrejo

La cadència és més lenta
ara que el temps també alenteix el ritme
i qualsevol mirada té un deix lúcid de nostàlgia.
Amb tants de vents diversos,
no serà fàcil trobar el lloc just per la tristesa.
I tanmateix la tristesa m'acompanya
melangiosament aquest setembre
i en fa un cristall trencadís.
Tant de bo que no tornessin mai
aquells captards agressius, fastuosos,
que amb la seva puixança m'abaltien.
Ara em sento sensatament feliç,
sensatament instal·lat en un ordre que m'acull
sense vulgaritats ni impertinències.
Algú dins meu compassa el bategar del desig i del somni,
mentre espero senyals, tal volta incerts, a l'horitzó
i enyoro el gust d'un cost ofert i càlid.
Voluptuosament desfaig camí sense anar enlloc.
Jo també setembrejo.


- Llibre de les Solituds -
Miquel Martí i Pol

posted under , | 1 Comments
Missatges més recents Missatges més antics Pàgina d'inici

Seguidors