cada generació té els pirates que mereix

"Every generation gets the pirates it deserves"
Robert I. Burns

Les nostres, pirates que lluiten pels drets humans, pels drets de les dones. Pirates que exigixen l'avortament legal, el dret a decidir sobre el propi cos. Pirates que intenten evitar que cada 8 minuts en alguna part del món una dona mora com a resultat d'un avortament il·legal i insegur. Pirates necessàries però que no haurien d'existir.
Les nostres pirates són elles.
Woman on waves.
Són dones, activistes, metges.
Avortistes.

Trailer de la pel·lícula:
http://www.vesselthefilm.com/Vessel/Preamble.html

Arribada a València:

http://www.vesselthefilm.com/Vessel/Footage_1.html

I mentre continue instal·lada a un país sense escrúpols ni tabús sexuals, on les llibertats són lleis; al meu país seguixen demanant drets i llibertats reals lluny dels pedaços hipòcrites i electoralistes, exigint coeducació i educació sexual activa i especialitzada, tallant d'arrel les desigualtats de gènere, lluitant contra el patriarcat.

25-Novembre

19.30h al Parterre

Totes juntes contra el patriarcat,
acabem amb la violència sexista!

estudiantat en peu de guerra

Es diu que la història es repeteix. De fet, quan pensem en la història del moviment estudiantil, aquesta declaració no està massa lluny de la realitat.

L'activisme estudiantil ha estat darrere de cada procés històric, empenyent la societat en una nova direcció.
Els estudiants i les estudiantes de tot el
món sempre s'han unit per demanar la democràcia, la pau i la justícia; les protestes estudiantils han estat determinants en la lluita contra qualsevol tipus de règim autoritari, de la resistència al nazisme i fins les actuals lluites per la llibertat.



El 17 de novembre és el Dia Internacional dels Estudiants (en 1939, aquest dia milers d'estudiants de Txecoslovàquia van ser enviats a camps de concentració i executats per les protestes contra l'ocupació nazi). Per això, hui cal que mirem cap enrere i recordem les víctimes, però també cal que ens fixem en les lluites que ens toca dur endavant a nosaltres.
El 2009, sens dubte, el món està en esperit de canvi. La crisi de caràcter financer, ambiental i social causa una necessitat d'establir prioritats i prendre decisions. En aquest context, l'estudiantat ens trobem en una situació d'inferioritat: encara no hi ha un reconeixement formal com a grup social amb necessitats i interessos, per això, quedem en una posició marginada a l'hora de fer front a l'atur, els contratemps financers en l'educació, els problemes per trobar un habitatge digne, etc.

L'educació ha de garantir la llibertat dels i les estudiantes i per tant, la nostra participació en qualsevol presa de decisions és una exigència essencial. Però no podem esperar, ens correspon a nosaltres fer d'això una realitat.

El 17 de novembre de 2009 celebrem el 70 aniversari de les lluites del moviment estudiantil arreu del món. Cal fer una crida a l'acció. Manifestacions, concentracions, esdeveniments i seminaris per al lliure accés a l'educació d'alta qualitat i el reconeixement dels drets de l'estudiantat.



Grip A la carta

Amb motiu de les detalladament planificades vacances que m'havia proporcionat desinteresadament el departament SCM a la Universiteit of Leiden, i enmarcant-ho en una tardor freda, plujosa i plena de festes descontrolades, el molt honorable H1N1, influenzavirus tipus A, té el gust d'oferir-los:

1) Entrants (simptomes incials):
Cal parar atenció per no confondre-ho amb simptomes post-Festa, també coneguts com "resaca".
- Amanida d'intens dolor de gola amb dificultat per a tragar, acompanyada d'una predisposició al contagi. Servit a temperatures baixes i després d'una incubació extrema a una Halloween party.
- Canapè d'estornuts i malestar general amb denominació d'origen.

2) Primer plat (acceptació de la malaltia):
Es recomana l'inici del repós una vegada s'haja servit aquest plat.
- Crema d'insuportable dolor de cap, congestió nassal i tos contínua.
- Barrejat de nit: calorades extremes, suor freda, escalfreds i dificultat per a respirar. Servit a elevada temperatura (al voltant dels 40ºC).


3) Segon plat (pèrdua de la vitalitat):
Advertència: no fer cas quan et passe pel cap això de "vull morir-me".
- Cassoleta de dolor muscular i cansanci extrem, cuinada amb falta d'energia i pèrdua de reflexos.
- Ardor d'ulls amb salsa de llagrimeig constant i amb guarnició d'insomni i febra elevada.

4) Postres (seqüeles):
Inevitables.
- Herpes confitat al llavi superior.
- Sobredosi de paracetamol i àcid acetilsalicílic.

Bon profit,
i bon contagi!





PD_: això sí, sense cancel·lar cap acte de l'agenda ni negar-me a reprovar el gust de la cassalla dos mesos després.


posted under | 1 Comments

estúpid novembre

Comence novembre envoltada d'aspirines i mocadors. Ho sé, tanta festa i el mal oratge, m'havia de repercutir algun dia. Però és només el fet d'estar a casa sense tenir res a fer, allò que hem torna a portar de viatge pels records. Mai no vull deixar-me portar per l'estúpida enyorança; però és inevitable.

Després d'aquest temps, pensava que hauria sigut capaç de superar els reptes que m'havia promés, però no és així. Només em cal una estúpida cançó per tornar a caure enmig de síl·labes de vidre, punts, principis, dies i nits de guerra i amor; estúpida música tallavenes. Però d'això precisament volia parlar... d'aquells dies i nits de novembre. Un mes d'assemblea contínua, de matins i matinades d'activisme estudiantil, de punkismes, frikismes i perroflautismes excusables, de victòries i fracasos, i de celebracions d'ambdós resultats. Un dels mesos, que sens dubte, més allunyen unes amistats i n'afermen d'altres. Ara comence un novembre lluny de l'anterior, i lluny de tot això de que parle; bé, no tant lluny, mentre uns continueu lluitant contra Bolonya, altres ens trobarem per Bologna de visita Erasmus! Però serà un estúpid novembre en què m'adonaré que no és fàcil deixar d'enyorar els jocs, les llargues converses plenes de rises i absurdismes, les mirades i els cafés. Tampoc estic segura si vull oblidar-ho. Bàh, estúpid sentimentalisme!


I al final, m'ha quedat un post sense coherència, però he escrit allò que he estat pensant tota la vesprada; mentre debatia internament si dormir o respirar i mirava les fotos que hi ha enganxades a la paret de l'habitació...

posted under | 3 Comments
Missatges més recents Missatges més antics Pàgina d'inici

Seguidors