setembre

I com cada setembre, torne a Miquel Martí i Pol... 

La cadència és més lenta ara que el temps 
també alenteix el ritme i qualsevol 
mirada té un deix lúcid de nostàlgia. 
Amb tants de vents diversos, no serà 
fàcil trobar el lloc just per la tristesa.

I tanmateix la tristesa m'acompanya
melangiosament aquest setembre
i en fa un cristall trencadís.

Tant de bo que no tornessin mai
aquells captards agressius, fastuosos,
que amb la seva puixança m'abaltien.

Ara em sento sensatament feliç,
sensatament instal·lat en un ordre 
que m'acull sense vulgaritats ni impertinències. 
Algú dins meu compassa el bategar del desig i del somni, 
mentre espero senyals tal volta incerts a l'horitzó
i enyoro el gust d'un cos ofert i càlid. 
Voluptuosament desfaig camí sense anar enlloc. 

Jo també setembrejo.

posted under , |

1 comentaris:

Comtessa d´Angeville ha dit...

M'agrada el verb setembrejar.

Publica un comentari a l'entrada

Entrada més recent Entrada més antiga Pàgina d'inici

Seguidors