i ara, certesa i convicció.

I per sort, aquella incertesa que m'aterrava s'ha convertit en un estiu fantàstic.
Un retorn a la meua terreta, a ma casa. He tornat a passetjar pel meu poble, a fer hores i hores al bar de sempre, a nadar a la meua mar, a gaudir de les festes i borratxeres a les meues nits, amb la meua música i el meu ambient. I així he passat aquestos mesos de desconnexió, retrobant-me a mi mateixa.

La incertesa s'ha convertit en la fermesa de veure que som els mateixos de sempre. Que puc confiar en les meues amigues i els meus amics, que no ens calen paraules per demostrar allò que amb mirades fem saber entendre.

L'exili em va servir per reflexionar, tant que hem va fer dubtar. Però aquell dubte que tanta por em creava, es va esfumar en tornar, i com m'havien dit, s'ha convertit en convicció. Una vegada rellegida la meua vida, m'he adonat que m'agrada; perquè és allò que he triat, allò que he fet [[ sí Andrés, com deia Galeano ;) ]].

I tot aquest rotllo només és una excusa per fer-me tornar, després de les vacances, al món blogger, xD.
Fins prompte!

posted under | 0 Comments
Missatges més recents Missatges més antics Pàgina d'inici

Seguidors